Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
collada del Llop
Cim
Cim dels municipis de la Coma i la Pedra (Solsonès) i Gósol (Berguedà).
Camp-real
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Camp-real del municipi de Massoteres (Segarra), al voltant del qual hi ha un petit nucli, on es reuní l’ajuntament fins el 1929.
Dins del comtat d’Urgell, formà part de la demarcació del castell de Talteüll i eclesiàsticament depengué de la parròquia de Talteüll
Timor
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Castell
Antic poble
Antic poble del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), dins l’antic terme de Sant Pere dels Arquells, centrat en el castell de Timor (actual masia dita la Torre de Timor) i l’antiga església parroquial de Sant Jaume, sobre un tossal a la dreta del riu d’Ondara.
santuari del Camí
Angela Llop (CC BY-SA 2.0)
Santuari
Santuari del municipi de Granyena de Segarra (Segarra) on és venerada la imatge de la Mare de Déu del Camí.
Hom hi celebra, el dijous següent del 8 de setembre, l’anomenada festa del Capítol Pertanyia a l’orde de l’Hospital
castell de les Sitges
Angela Llop (CC BY-SA 2.0)
les Sitges
Angela Llop (CC BY-SA 2.0)
Llogaret
Llogaret del municipi de Torrefeta (Segarra), dins l’antic terme de Florejacs, centrat en l’església de Sant Pere (annexa de la parròquia de Florejacs) i en el castell de les Sitges, d’origen medieval, força ben conservat.
Formava part del comtat d’Urgell
Santa Maria de Tauladells
Angela Llop (CC BY-SA 2.0)
Monestir
Antic monestir del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra).
L'edifici, en estat molt ruïnós, és d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada, amb porta d’accés en arc de mig punt adovellat L’aparell, de carreus ben escairats i irregulars, respon a formes del romànic tardà final del segle XII i inici del XIII La primera notícia és del 1180, que Ramon de Gra donà a Santa Maria de Tauladells terrenys agrícoles i el seu cos El monestir de monges augustinianes hi fou fundat el 1248 amb llicència del bisbe Ponç de Vilamur , i el 1266 s’emancipà del de Santa Maria de Guissona Desapareguda la comunitat al començament del segle XV, no tornà a haver-hi…
vescomtat d’Osona
Història
Jurisdicció de l’antic comtat d’Osona, exercida des de l’inici del segle X per una família que a partir dels volts del 1062 prengué el títol del vescomtat de Cardona
.
El primer vescomte que actuà a Osona és Francó , el 879, que en temps de Guifré el Pelós restaurà el comtat d’Osona El 938, en un judici contra els homes de la vall d’Artés, actuà el vescomte Guadall I, que sembla ésser un antecessor de la família Cardona Entre mitjan s IX i el 916 actuà al comtat d’Urgell un vescomte, Ermemir I, que sembla ésser vescomte d’Osona El 956 era vescomte Odegari, que posseïa béns al terme de Seva i sembla ésser successor o fill de l’anterior de fet, les demarcacions de Seva, el Brull, la Castanya i Tagamanent formaven part de la dotació vescomtal i…
Gironella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà que s’estén a banda i banda del Llobregat, al S de la comarca.
Situació i presentació El terme arriba al S fins a la confluència de la riera de Clarà amb el Llobregat i limita, pel N i per l’E, amb el terme d’Olvan, l’extensa prolongació meridional del qual el separa amb una faixa estreta de terra del de Sagàs Gironella limita, a més, per l’W i el NW amb el terme de Casserres i toca pel S una punta septentrional del terme de Puig-reig Els principals nuclis de població són la vila de Gironella, que n’és el cap, els barris dels Bassacs i de Cuenca, les colònies Viladomiu Nou i Viladomiu Vell i la urbanització de Cal Ramons En el document de la consagració…