Resultats de la cerca

Prop seu hi ha la bòfia de Sant Jaume

L’edifici De l’antiga canònica només resta l’església, un magnífic edifici d’una sola nau, transsepte i capçalera triabsidal Té la nau i els braços del transsepte coberts amb volta de canó, i al creuer s’alça una cúpula de sectors, vuitavada, sobre trompes còniques situades als angles, que a l’exterior forma un magnífic cimbori poligonal de dotze cares, únic exemple a Catalunya d’aquest període És un edifici volumètric, ja que tots els espais interiors es tradueixen en un volum diferenciat a l’exterior La illuminació del temple s’assoleix a través de diverses…

Situació i presentació Situat al NE de la comarca del Berguedà, on forma una bossa que fa frontera amb el Ripollès, territori que l’envolta per tres bandes al S, a l’E i a l’W per una estreta i llarga faixa del terme de les Llosses i al N pel de Gombrèn l’únic punt d’unió amb la resta del Berguedà és el límit amb el municipi de la Pobla de Lillet, al NW Des d’un principi Sant Jaume de Frontanyà fou un priorat de canonges regulars de l’orde augustinià La població pertanyia a la baronia de Mataplana, si bé n’era molt independent pel fet que les terres estaven vinculades al monestir de Sant…

És de tradició llombarda, amb culte, sencera i sense afegitons

Situació i presentació És el municipi més petit de la comarca i un dels més petits de Catalunya, al bell mig de la Plana, completament envoltat per les terres de les Masies de Voltregà Tot el seu àmbit municipal és pràcticament ple d’habitatges i edificacions, que tenen continuïtat urbanística, fins i tot, dintre del municipi de les Masies de Voltregà El tipus de relleu del municipi és el característic de la Plana, encara que es troba prop de les serralades orientals del Lluçanès És un petit territori que envolta el turonet on s’aixeca l’església, en la qual s’originà el nucli primitiu del…

És esmentada el 977 L’església és un edifici romànic del s XI, adossat a una masoveria

Es formà en un domini o alou pertanyent al monestir de Ripoll des d’abans del 938 L’antic domini del Pi s’estenia de l’Alou a Casa-ramona de Sora i tenia una organització civil que es desféu al s XVI bo i repartint-se entre Sant Agustí de Lluçanès i el terme de Sora o Duocastella L’església, refeta al s XVIII, perdé els seus atributs parroquials el 1878 Té culte i és unida a Sant Agustí

Existia ja el 948, i amb els masos veïns formà una quadra, fusionada amb Gurb el 1840 L’església és preromànica, amb l’afegitó d’una capçalera i un absis al començament del s XI Fou restaurada el 1868 No té culte d’ençà del 1936

El seu nom, estrafet modernament, va lligat a una llegenda del pas de sant Francesc pel país, contada per Verdaguer Es deia abans Sant Francesc Salmunia per haver-se edificat prop del mas Almunia és coneguda des del 1244 S'ha reedificat diverses vegades, la darrera el 1946