Resultats de la cerca
Es mostren 3946 resultats
tuc de Poilanèr
Cim
Cim (2.219 m) de la Vall d’Aran, a la línia de crestes que la separen de Comenge, termenal dels municipis de Vilamòs i Es Bordes.
Puigsespedres
Dolmen
Turó
Petita elevació (728 m alt.) del municipi de Santa Maria del Corcó (Osona), al S del poble, prop de la masia d’Arquerons, on hi ha un dolmen o galeria coberta, força malmesa, excavat el 1920.
Puigsec
Masia
Masia del municipi de Sant Julià de Vilatorta (Osona), a llevant del poble; el nom és esmentat el 980 i la masia el 1201.
És un gran casal setcentista, restaurat modernament a la seva capella de Sant Ponç existent ja el 1686 se celebra anualment el 22 de maig el típic aplec del pa
Puig-l’agulla
Aspecte del santuari de Puig-l’agulla
© C.I.C - Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Puig-l’agulla) del municipi de Sant Julià de Vilatorta (Osona), dins l’antic terme de Vilalleons, als vessants del Montagut o puig l’Agulla (810 m alt.).
Segons una tradició del s XV, la imatge de Santa Maria de Vilalleons fou trobada per uns lleons prop de la font de Puig-l’agulla, on es bastí un petit pedró, convertit en capella el 1661 i reemplaçat per l’actual santuari el 1775 Al costat hi ha un gran hostal 1704-12 És lloc de molta devoció a la comarca El 1975 ha estat restaurat i modernitzat
Puigdassalit
Masia
Masia del terme de Torelló (Osona), al sud de la vila; donà origen a un llinatge esmentat ja el 1212 que es refongué a la fi del s XVIII amb els Bru de Sala.
És un notable edifici d’aire senyorial
Puigbacó
Masia
Molí
Masia i molí del municipi de Torelló (Osona), a l’extrem septentrional del terme, prop del riu Ges.
És esmentada ja al s XII i en procedeix el llinatge Puigbacó, emparentat amb la petita noblesa rural, testimoniat des del 1230 Una branca foren ciutadans de Vic al s XIV
Puig-agut, santuari de
santuari de Puig-agut
Ramon Oromí @sobreelterreny (CC BY-NC-ND 2.0)
Santuari
Santuari (el Sagrat Cor i la Mare de Déu de Lurda) del municipi de Manlleu (Osona), situat en un petit turó (696 m alt.) cònic, termenal amb Torelló i Santa Maria del Corcó.
En 1883-86 fou bastit un petit temple expiatori hom ha dit que era el primer dedicat al Sagrat Cor, per iniciativa de Ramon Madiroles, el qual publicà el butlletí El Faro de Puig-agut , de primer mensualment i després d’una manera irregular 1886-1903
coll Pregon
Collada
Depressió del massís del Montseny, al SE del Matagalls, termenal dels municipis de Viladrau (Osona) i de Montseny (Vallès Oriental).
Al seu vessant septentrional hi neix la riera Major, dita torrent de coll Pregon a la capçalera
Eth Pradet
Caseria
Caseria deshabitada del municipi de Canejan (Vall d’Aran), el més alt de la vall de Toran.