Resultats de la cerca
Es mostren 4893 resultats
Sant Jaume dels Bancs
Església
Església romànica del municipi de Montmajor (Berguedà), a l’enclavat de Comesposades, al peu dels cingles de Capolat, entre la Móra i el Cint, dins l’antic terme de Correà.
Prop seu hi ha la bòfia de Sant Jaume
monestir de Sant Jaume de Frontanyà
© Fototeca.cat
Monestir
Canònica augustiniana fundada a l’església parroquial de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), erigida a la fi del segle XI.
L’edifici De l’antiga canònica només resta l’església, un magnífic edifici d’una sola nau, transsepte i capçalera triabsidal Té la nau i els braços del transsepte coberts amb volta de canó, i al creuer s’alça una cúpula de sectors, vuitavada, sobre trompes còniques situades als angles, que a l’exterior forma un magnífic cimbori poligonal de dotze cares, únic exemple a Catalunya d’aquest període És un edifici volumètric, ja que tots els espais interiors es tradueixen en un volum diferenciat a l’exterior La illuminació del temple s’assoleix a través de diverses finestres de doble esqueixada…
Sant Jaume de Frontanyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb el Ripollès, estès als vessants meridionals dels rasos de Tubau.
Situació i presentació Situat al NE de la comarca del Berguedà, on forma una bossa que fa frontera amb el Ripollès, territori que l’envolta per tres bandes al S, a l’E i a l’W per una estreta i llarga faixa del terme de les Llosses i al N pel de Gombrèn l’únic punt d’unió amb la resta del Berguedà és el límit amb el municipi de la Pobla de Lillet, al NW Des d’un principi Sant Jaume de Frontanyà fou un priorat de canonges regulars de l’orde augustinià La població pertanyia a la baronia de Mataplana, si bé n’era molt independent pel fet que les terres estaven vinculades al monestir de Sant…
Sant Jaume de Fenollet
Església
Església romànica (segle XI) propera al mas de Fenollet, al municipi de Sant Bartomeu del Grau (Osona), a ponent del poble.
És de tradició llombarda, amb culte, sencera i sense afegitons
Sant Hipòlit de Voltregà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació És el municipi més petit de la comarca i un dels més petits de Catalunya, al bell mig de la Plana, completament envoltat per les terres de les Masies de Voltregà Tot el seu àmbit municipal és pràcticament ple d’habitatges i edificacions, que tenen continuïtat urbanística, fins i tot, dintre del municipi de les Masies de Voltregà El tipus de relleu del municipi és el característic de la Plana, encara que es troba prop de les serralades orientals del Lluçanès És un petit territori que envolta el turonet on s’aixeca l’església, en la qual s’originà el nucli primitiu del…
Sant Grau de Ginebret
Església
Antiga església, al límit del Berguedà (la Pobla de Lillet) i el Ripollès (Gombrèn).
Sant Genís Sadevesa
Església
Antiga església sufragània d’Olost, situada a l’extrem occidental del municipi de Sant Bartomeu del Grau (Osona), entre els masos Devesa i Sala.
És esmentada el 977 L’església és un edifici romànic del s XI, adossat a una masoveria
Sant Genís del Pi
Església
Antiga església parroquial i més tard (s XVII) sufragània de Sant Agustí de Lluçanès (Osona), municipi al qual pertany.
Es formà en un domini o alou pertanyent al monestir de Ripoll des d’abans del 938 L’antic domini del Pi s’estenia de l’Alou a Casa-ramona de Sora i tenia una organització civil que es desféu al s XVI bo i repartint-se entre Sant Agustí de Lluçanès i el terme de Sora o Duocastella L’església, refeta al s XVIII, perdé els seus atributs parroquials el 1878 Té culte i és unida a Sant Agustí
Sant Fruitós de Quadres
Capella
Capella rural situada dins la demarcació de l’antiga vil·la rural de Quadres (974), del municipi de Gurb (Osona), a la parròquia de Granollers de la Plana.
Existia ja el 948, i amb els masos veïns formà una quadra, fusionada amb Gurb el 1840 L’església és preromànica, amb l’afegitó d’una capçalera i un absis al començament del s XI Fou restaurada el 1868 No té culte d’ençà del 1936
Sant Francesc-s’hi-moria
Capella
Popular capella del municipi de Vic (Osona), dins la parròquia de Calldetenes, prop de la carretera de Vic a Olot.
El seu nom, estrafet modernament, va lligat a una llegenda del pas de sant Francesc pel país, contada per Verdaguer Es deia abans Sant Francesc Salmunia per haver-se edificat prop del mas Almunia és coneguda des del 1244 S'ha reedificat diverses vegades, la darrera el 1946
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina