Resultats de la cerca
Es mostren 4368 resultats
el Pelut
Colònia industrial
Colònia tèxtil del municipi d’Orís (Osona), de la societat Imbern, situada a la dreta del Ter, enfront de Sant Pere de Torelló..
El 1859 hom hi establí una adoberia, convertida després en filatura Passà a mans de diversos propietaris el darrer, Calvet, renovà edificis i habitatges i construí un nou pont sobre el Ter
Pegueroles
Poble
Poble (663 m alt.) del municipi de Navès (Solsonès), al SE del municipi, entre les rieres de Gargallà i de l’Hospital.
De la seva església parroquial Sant Martí depèn la de Viladeny
la Pedra
Poble
Poble de caràcter disseminat del municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès), dit també la Pedra i la Coma, situat a 999 m alt., a l’esquerra del Cardener, al peu de la serra de Pratformiu.
L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní, i és esmentada ja el 839 Fou de la jurisdicció del vescomtat, comtat i ducat de Cardona, dins la batllia de Sant Llorenç de Morunys Hi ha les restes de l’antic castell de la Pedra
Peà
Llogaret
Llogaret del municipi de Navès (Solsonès) aturonat a 971 m alt., entre el Cardener i la rasa de Peà (afluent, per l’esquerra, d’aquest darrer riu).
L’església parroquial és dedicada a sant Jaume
Pampe
Poble
Poble del municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès) situat a 764 m alt. als vessants orientals de la serra d’Oliola, a l’esquerra del barranc de Coscollola.
L’església parroquial de Santa Margarida la nova església és del 1806 era annexa de la de Sant Julià de Ceuró és esmentada ja el 839 Queden restes de l’antic castell de Pampe , que pertangué a la canònica de Solsona s XIV-XV i al ducat de Cardona s XVIII, i una casa senyorial
puig Palou
Muntanya
Contrafort (1 431 m) sud de la serra de Milany, als vessants del qual resten els masos de Palou Gran i Palou Xic del municipi de Vidrà (Osona).
Té el seu origen en una villa rural, esmentada ja el 960 a l’acta de consagració de la parròquia de Vidrà Resten actualment els masos de Palou Gran i Palou Xic
pedró dels Quatre Batlles
Cim
Cim (2 382 m) culminant de la serra de Port del Comte, a la divisòria d’aigües entre el Cardener i el Segre i termenal dels municipis de la Coma i la Pedra, Odèn (Solsonès), la Vansa i Fórnols i el de Fígols i Alinyà (Alt Urgell).
Quadres
Masia
Masia del municipi de Gurb (Osona), dins l’antic terme de Granollers de la Plana, al sector sud-oriental del terme.
Antiga villa rural, esmentada ja el 974, estenia la seva demarcació fins a l’església preromànica de Sant Fruitós del Grau, dita abans Sant Fruitós de Quadres És l’origen del llinatge vigatà ennoblit Quadres
els Quadrells
Vista general dels Quadrells
© CIC-Moià
Caseria
Caseria i antiga quadra del municipi de la Molsosa (Solsonès), vora el límit amb el terme de Calonge de Segarra (Anoia).