Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Sant Romà de Sau
Miquel Bohigas Costabella (CC BY-NC-ND 2.0)
Església
Antiga església parroquial que centrava l’antic poble de Sau, al municipi de Vilanova de Sau (Osona), a l’esquerra del Ter, al sector dominat pels cingles de Tavertet, i negada actualment per les aigües del pantà.
Sant Romà de Sau
Colònia industrial
Colònia del municipi de Vilanova de Sau (Osona) que es construí prop de la resclosa del pantà de Sau, a la dreta, del riu, envoltada de grans espadats.
La nova església de Sant Romà, es començà a bastir l’any 1951, sota la direcció de J MPericas, a l’indret on hi havia els xalets dels enginyers i algunes cases de dirigents de les obres
Sau
© C.I.C. - Moià
Antic terme d’Osona que englobava tot l’actual municipi de Vilanova de Sau
.
Originàriament era una vila rural que donava nom a la vall de Sau 917 a 952 de l’antic terme de Cornil A partir del 970 tot el terme es diu ja Sau, i hi apareixen les fortaleses de la roca de Sau , probable successora de l’antic castell Cornil, i la de Cascabons El terme fou dels Cabrera del 1247 al 1572, bé que hi exercien el domini els cavallers cognomenats de Sau i després els Savassona, que n'esdevingueren els senyors directes des del s XV La parròquia i el lloc de Sant Romà de Sau consten des del 1062, que fou consagrada l’església que es troba avui sota el pantà de Sau i que fou…
castell de Montcada
Castell
Antic castell situat a la part alta de la ciutat de Vic (Osona), entorn del temple romà, els murs del qual en formaven el pati interior.
Al s XI era conegut per palau , o torre, comtal de Vic , o, més sovint, per castell de Vic Vers el 1088 fou cedit als Montcada amb un petit territori al voltant, on es formà la partida de Montcada de la ciutat Era guardat per castlans i batlles dels Montcada, i es constituí centre de l’administració de llurs béns El 1356 el seu domini suprem, que competia al rei, fou cedit al vescomte Bernat III de Cabrera, fet que motivà l’oposició dels bisbes i l’inici d’una època de segrests i tibantors que marcaren la història de Vic fins el 1448 Aquest any els consellers de Vic el compraren…
Vevey
Ciutat
Ciutat del cantó de Vaud, Suïssa, a la riba nord-oriental del llac Léman.
Centre turístic i industrial Té indústria alimentària hi ha la seu de la casa Nestlé Ciutat d’origen romà, conserva l’església, romànica, de Saint Martin del s XII i el castell neogòtic de Couvreu 1840-42
Biel
Ciutat
Ciutat de Suïssa, al cantó de Berna, vora el llac de Biel
.
Situada a la frontera lingüística del francès i l’alemany, dos terços de la població són de parla germànica i el terç restant és francoparlant Important centre de la indústria rellotgera, en el qual s’han desenvolupat també les indústries automobilística i elèctrica És alhora un centre artesanal orfebreria, ceràmica També té importància com un nus de comunicacions Al Schwab Museum es conserven restes d’habitacions lacustres de l’edat del ferro i dels períodes cèltic i romà
Bellinzona
Ciutat
Capital del cantó de Ticino, Suïssa, situada vora el Ticino.
La ciutat ha crescut en un lloc estratègic que domina l’entrada al túnel de Sant Gotard i el pas de San Bernardino, en un encreuament ferroviari de les línies que lliguen la RF d’Alemanya i Itàlia És dominada per tres castells, del segle XV Les activitats econòmiques principals són les indústries metallúrgiques, de la fusta i del ciment Seu d’un poblament romà, al segle VIII pertangué al bisbe de Como, i durant els segles XIII i XIV passà alternativament al domini de Como i de Milà Presa per França 1500, fou cedida conjuntament als cantons d’Uri, Schwyz i Unterwalden El 1798 Bellinzona es…
Rètia
Geografia històrica
Antiga regió dels Alps centrals, que s’estenia per les valls superiors del Rin, de l’Inn i de l’Adige i comprenia més o menys l’actual Tirol, part de Baviera i de Suïssa.
Originàriament l’habitaven pobles guerrers, en part celtes, entre els quals es destacaven els vindèlics Per assegurar la tranquillitat de la Gàllia Cisalpina fou sotmesa a l’imperi Romà en temps d’August 15 aC per Tiberi i Drus i confiada al governador de la Gàllia Després de noves revoltes fou definitivament annexada a l’Imperi i organitzada en una província autònoma amb el nom de Rhaetia et Vindelicia Tenia una estructura militar amb castells i fortaleses per a defensar sobretot els camins com Tridentum Trento, Castra Regina Ratisbona, Castra Batava Passau, etc En temps de Dioclecià fou…
Vilanova de Sau
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Comprèn la major part de l’antiga demarcació de Sau, a la vall del Ter, que completava l’antic municipi de Querós, agregat a mitjan segle XIX al terme de Sant Hilari Sacalm Situat a llevant de la comarca, en terres de les Guilleries dins l’espai natural de Savassona, limita al N amb Tavertet, a l’E amb Rupit i Pruit i Sant Hilari Sacalm aquest darrer de la Selva, al S amb Espinelves, al SW amb Sant Sadurní d’Osormort i a l’W amb Tavèrnoles i les Masies de Roda El municipi té dos sectors ben diferenciats el que s’aboca a la vall del Ter, on es trobava l’antic poble de…