Resultats de la cerca
Es mostren 123 resultats
Enviure
Despoblat
Despoblat del municipi de Seròs (Segrià), situat en una vall tributària, per l’esquerra, del Segre (vall d’Enviure).
el Coll de Vinganya
Enclavament
Enclavament del municipi d’Alcarràs (0,89 km2), entre els de Soses i de Torres de Segre (Segrià).
Vilanoveta
Antic poble
Antic poble de l’horta i municipi de Lleida (Segrià), a l’esquerra del Segre, al pla de Vilanoveta
.
Les seves terres són regades per la séquia del pla de Vilanoveta Modernament ha rebut el nom de la Bordeta
els Camps Elisis
Templet als Camps Elisis de Lleida (Segrià)
© Fototeca.cat
Jardí públic de Lleida, a la vora esquerra del Segre, a l’indret de l’antiga Pobla del Cappont.
Fou inaugurat per l’alcalde Manuel Fuster el 1864 Fins el 1936 hi hagué un teatre municipal, centre de la vida cultural lleidatana, i també un templet de música Hom hi celebra anualment la fira de Sant Miquel
Soses
Soses
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació S'estén a la dreta del Segre, al sector de ponent de la comarca, al límit amb el Baix Cinca Limita amb els municipis de Fraga a l’W, amb l’enclavament del Coll de Vinganya pertanyent a Alcarràs al NE, amb el municipi de Torres de Segre al N i a l’E, i amb el d’Aitona al S La part de llevant, a la zona alluvial fèrtil del riu, és regada per la séquia de Remolins o de Soses, i la resta, a la zona de plataformes seccionades en plans i turons que separen les conques del Segre i del Cinca Serra Pedregosa, és regada per séquies derivades del canal d’Aragó i Catalunya El terme…
el Garrut
Història
Nom popular del cementiri municipal de Lleida construït el 1809 al sector de l’horta a l’esquerra del Segre.
Gualda
Partida
Partida disseminada del sector de l’horta de Lleida (Segrià), a la dreta del Segre, al N de la ciutat.
Vila-seca
Despoblat
Despoblat del municipi de la Granja d’Escarp (Segrià), al límit amb el de Seròs, a l’esquerra del Segre.
l’Astor
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Lleida (Segrià), a l’esquerra del Segre, entre els termes d’Artesa de Lleida i Alfés.
la Banqueta
Història
Via de Lleida, entre el nucli urbà i el Segre, a l’antic areny del riu, damunt un mur de contenció.
El mariscal Louis de Blondel, a la fi del s XVIII 1787-94, n'ordenà la construcció per tal de protegir les cases del carrer Major de les riuades i, ensems, de desviar la carretera de l’interior de la ciutat Fins al s XV hi passà la canalització de la séquia d’Alcarràs, la qual li donà el nom