Resultats de la cerca
Es mostren 1717 resultats
Plantalamor
Masia
Masia del municipi de Santa Eugènia de Berga (Osona), anomenada així des del s XIV, nom que una llegenda relaciona amb uns amors reials amb una pubilla del mas.
El 1472 el rei Joan II signà les paus amb la ciutat de Vic estant allotjat en aquest mas
el Pla de Teià
Poble
Poble i cap de municipi de Santa Maria de Besora (Osona), a 900 m alt., en un pla que s’estén al NE del turó on s’alça el castell de Besora (1.092 m alt.).
el Pla de Sant Miquel
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Martí de Centelles (Osona), al sector de la plana del S del poble.
Hi ha l’antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes
el Pi
Sector o indret
Antic terme que comprenia part dels actuals municipis de Sant Agustí de Lluçanès i de Sora (Osona), que depenia ja al segle XI de la jurisdicció del monestir de Ripoll (s’estenia des de l’església de Sant Genís del Pi, de Sant Agustí de Lluçanès, fins al mas Casa-ramona, de Sora); perdé l’autonomia com a terme vers el 1250.
veïnat de Montserrat
Barri
Barri de Torelló (Osona), situat prop del pla de l’estació, al mas d’Espona, a 1,5 km de la vila; sorgí a partir del 1961 en règim de cooperativa.
El 1973 tenia uns 500 habitatges i unes escoles
el Montseny
Les Agudes (esquerra) i el turó de l’Home des del Matagalls
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós de la Serralada Prelitoral, entre el Vallès Oriental, la Selva i Osona.
És format per dos blocs principals al N, el de l’alineació turó de l’Home-Matagalls 1707 i 1695 m alt, i al SW, el del pla de la Calma, peneplà pretriàsic 1350 m alt que conserva les formes antigues gràcies al recobriment de gresos del Triàsic És un massís de plegament d’estil germànic, que sobreïx per damunt de la depressió vallesana, solcat per falles per totes bandes una des de Gualba a Campins, cap a Vilamajor i la Garriga la del costat N, que separa aquest massís de les Guilleries, per la riera d’Arbúcies i la riera Major, a Viladrau la de l’interior, des del Brull a Sant Esteve de…