Resultats de la cerca
Es mostren 1717 resultats
la Marxanda
Història
Antiga quadra i antic terme d’Osona, entre els municipis de Montesquiu i de Sant Quirze de Besora.
vegueria de Manresa
Història
Demarcació administrativa de Catalunya, que comprenia bàsicament la comarca del Bages, amb el Moianès i el Lluçanès.
Amb el temps li fou annexada la sotsvegueria de Berga, i el Lluçanès en fou exclòs temporalment, en esdevenir cap d’una sotsvegueria a partir del 1611 El Moianès tingué també caràcter de sotsvegueria, i depengué un quant temps de Barcelona Creada al s XIII, en la delimitació del 1304 comprenia tot el Moianès, fins a Collsuspina, i tot el Lluçanès, fins a Sant Boi de Lluçanès delimitava amb el Berguedà per Puig-reig, i per ponent seguia una línia que anava de Castelltallat a la Molsosa, a la Maçana, sobre Rubió, a Castellfollit, a la Guàrdia i a Montserrat El 1553 tenia 1 819 focs…
la Mambla
Colònia industrial
Colònia industrial del municipi d’Orís (Osona), construïda al final del s XIX.
Pren el nom d’una antiga masia situada a la dreta del Ter i testimoniada ja al s XII
puig de Miralles
Cim
Cim (1 435 m) de la serra que uneix el Puigsacalm amb el puig de Cubell, termenal de Vidrà (Osona) i la Vall d’en Bas (Garrotxa).
el Mir
Veïnat
Veïnat del municipi de Santa Maria de Besora (Osona), al SE del poble, vora el torrent de la Clarella.
forat Micó
Congost
Indret on acaba el congost pel qual el riu Ges travessa la serra de Bellmunt, dins el terme de Sant Pere de Torelló (Osona).
Hom hi ha construït una presa
Palau
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Palau) i antiga pabordia del monestir de Ripoll (dita també prepositura d’Osona) del municipi de Gurb, de la parròquia de Granollers de la Plana, a la dreta del Gurri.
El nom prové d’un antic palau comtal, documentat des del 897, que cedí a Ripoll el comte Sunyer el 943 Recuperat per Ripoll després d’un quant temps d’usurpació 1089, fou erigit en pabordia regida per un monjo, amb un clergue i alguns donats Pràcticament era un lloc d’hostalatge dels monjos ripollesos en el seu camí a Barcelona El paborde d’Osona o de Palau administrava els béns ripollesos d’Osona i d’una part del Bages Els darrers segles tenia un palau i una capella propis, prop del monestir de Ripoll, dits la Pabordia de Palau El càrrec i l’administració s’extingiren el 1835
el Matagalls
Vista del Matagalls des de les Agudes
© Jaume Ferrández
Cim
Pic (1.697 m) del Montseny, al NW del massís, termenal dels municipis de Montseny (Vallès Oriental) i de Viladrau i el Brull (Osona).
Format inicialment per esquists del Silurià, esdevingué finalment un peneplà comparable amb el de la Calma, amb fractures i falles produïdes per l’aixecament alpí, com la del coll Formic El separa de les Agudes la vall de Sant Marçal Cim del Matagalls © CIC - Moià
santuari dels Munts
El santuari dels Munts
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari (Mare de Déu dels Munts) del municipi de Sant Agustí de Lluçanès (Osona), de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, situat a 1.058 m, al límit d’ambdós termes municipals, al cim del tossal dels Munts.
És esmentat ja el 1170 Santa Maria de Monte L’església ha sofert moltes reformes i ampliacions l’actual fou iniciada al segle XVII La imatge, força renovada, recorda la primitiva icona romànica Hi ha un hostal regentat per un capellà custodi És un centre viu de devoció popular
els Munts
Serra que separa el Ripollès del Lluçanès i de la plana de Vic (Osona) i constitueix la partió d’aigües entre les conques del Ter (rieres de Sora, Cussons, Bajalou, Talamanca i Sorreigs) i del Llobregat (riera Gavarresa).
És un gran plec anticlinal format per capes alternants de materials sedimentaris gresos, margues i, juntament amb el seu contrafort de la serra de Bescanó, forma la continuació de la serra de Bellmunt Disminueix vers l’W bruscament i s’extingeix més enllà de Sant Agustí de Lluçanès Vers el S en deriven les serres de Sant Salvador de Bellver i de Sobremunt