Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
santuari de Bellmunt

Santuari de Bellmunt o de les Alades, a Sant Pere de Torelló, Osona
© C.I.C. - Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Bellmunt) situat al cim de la serra del mateix nom (1 247 m alt.), al terme de Sant Pere de Torelló (Osona).
L’església, d’origen romànic, i l’hostatgeria formen un sol edifici, de notables proporcions i d’aspecte de fortalesa El santuari té l’origen en el castell de Sarreganyada , esmentat ja el 1020 L’ermita de Bellmunt és documentada des al s XIII El 1587 fou iniciada la construcció d’un edifici nou, que sofrí destruccions el 1822, el 1835 i el 1936 Al cim veí de serra Grenyada s’aixeca el pedró de la Mare de Déu de les Alades nom amb el qual també és coneguda la imatge de Bellmunt, per tal com en aquest indret van a morir cada any eixams de formigues alades…
el Serradal
Caseria
Caseria del municipi de Seva (Osona), a ponent del poble.
El seu origen pertany a la fi del s XVIII
la Teuleria de Sant Martí
Veïnat
Veïnat del municipi de l’Esquirol (Osona), a la dreta del torrent de Sant Martí, al S del terme.
Li donà origen una antiga teuleria prop seu hi ha una moderna urbanització Pertany a la parròquia de Sant Martí Sescorts
puig Palou
Muntanya
Contrafort (1 431 m) sud de la serra de Milany, als vessants del qual resten els masos de Palou Gran i Palou Xic del municipi de Vidrà (Osona).
Té el seu origen en una villa rural, esmentada ja el 960 a l’acta de consagració de la parròquia de Vidrà Resten actualment els masos de Palou Gran i Palou Xic
Quadres
Masia
Masia del municipi de Gurb (Osona), dins l’antic terme de Granollers de la Plana, al sector sud-oriental del terme.
Antiga villa rural, esmentada ja el 974, estenia la seva demarcació fins a l’església preromànica de Sant Fruitós del Grau, dita abans Sant Fruitós de Quadres És l’origen del llinatge vigatà ennoblit Quadres
Camp de les Lloses
Jaciment arqueològic
Jaciment iberoromà del terme municipal de Tona (Osona).
Nucli fundat al pla ja en època romana, a mitjan s II aC La seva situació denota una funció primordialment agrícola, però la presència d’un important conjunt de monedes i ceràmiques d’importació d’origen itàlic, i també de nombroses restes de fosa de metall, indica que també desenvolupà funcions de caràcter artesanal i comercial L’any 2006 s’inaugurà un centre d’interpretació del jaciment
Sant Julià de Cabrera
Aspecte del disseminat de Sant Julià de Cabrera (l’Esquirol)
© A. Bachs
Poble
Poble del municipi de l’Esquirol (Osona), de caràcter disseminat, situat al peu de la cinglera occidental de la serra de Cabrera.
És centrat per l’església de Sant Julià de Cabrera , que li dona el nom al disseminat El 1687 tenia 13 masos, 142 h el 1782 i 210 h el 1855 És format exclusivament per masos, amb grans prades per al bestiar, i boscs de faigs i roures Pertany a la seva demarcació el santuari de Cabrera, prop del qual hi ha les restes del castell de Cabrera, origen de l’important llinatge del mateix nom
l’Avenc

Aspecte exterior del mas de l’Avenc (Tavertet)
© Belinda Parris
Masia
Mas del municipi de Tavertet (Osona).
A l’origen era d’una família de propietaris ennoblits i al principi del segle XIV pertanyia als cavallers Sacosta, succeïts pels Avenc, que al principi del segle XVI afegiren a l’antic mas un gran casal goticorenaixentista, un dels exemplars més notables de la comarca d’aquest estil La casa és feta de pedra i té grans dimensions, amb portes adovellades, finestres gòtiques amb llindes cisellades i ornades d’arquets i motllures, i amb un interior que també manté l’interès arquitectònic
el Sòl del Pont
Santuari
Santuari marià de la vila de Roda de Ter (Osona), situat al capdavall del pont.
A l’origen era una capella dita de Santa Maria del Pont 1177, que el 1332 es transformà en església parroquial de Sant Pere de Roda, després de la destrucció de l’antiga església de l’Esquerda 1314 aleshores es féu una nova capella a Santa Maria al sòl del pont , que es reedificà entre el 1719 i el 1783 El 1936 fou profanada l’església i destruïda la imatge mariana d’alabastre del s XIV, que fou restaurada el 1941
serra de Cabrera

Serra de Cabrera
© Fototeca.cat
Serra
Plataforma tabular i acinglerada, d’1 km de longitud, que forma part de la Serralada Transversal (1.312 m), al límit de la Garrotxa i d’Osona.
És separada del pla d’Aiats, d’estructura similar, pel collet de Cabrera i pel coll de Bram Al peu dels cingles de Cabrera s’obre la falla que separa les plataformes residuals d’Aiats i de Cabrera de la plana de Vic Damunt el pla, vora el collet de Cabrera, hi havia emplaçat el castell de Cabrera , pertanyent al comtat de Besalú, esmentat ja el 1017, que fou el lloc d’origen de la família Cabrera el seu terme jurisdiccional rebé el nom del Cabrerès Abandonat el castell i afectat pels terratrèmols de 1427-28, desaparegué La seva església de Santa Maria fou reconstruïda el 1429 i…