Resultats de la cerca

El mas, existent el 1240, fou renovat al principi del segle XX i convertit en una residència senyorial té al seu costat un oratori o capella dedicat igualment a sant Ponç

Esmentat el 946, la seva demarcació es considerava dins el territori de la civitas de Roda de Ter Des del 1042 hi consta la parròquia de Sant Julià, que al segle XIV s’uní com a sufragània a Granollers de la Plana 1561 i que deixà d’existir el 1868 El territori formà una quadra civil, en part sotmesa a la pabordia de Palau i refosa a principis del segle XIX amb el municipi de les Masies de Manlleu, fusionat el 1844 amb el de la vila, causa per la qual restà unit a Manlleu Hi resta l’església romànica, amb ampliacions tardanes, que perdé el culte el 1936 Als anys 90 del segle XX fou restaurada…

És envoltada, al NE, per l’altiplà de Collsacabra i la serra de Cabrera, a l’E per les Guilleries, al SE pel Montseny i el pla de la Calma, al SW pel pla de la Garga i pels cingles de Centelles, a l’W per la serra de Collsuspina i l’altiplà del Moianès i al NW pel Lluçanès i el massís dels Munts És una plana de notables condicions agrícoles, amb un gran nombre de masies i petits nuclis rurals, malgrat la rigor del clima encara que té una pluviositat pròxima als màxims de la Catalunya humida, i dóna bones collites de blat, patates i blat de moro la ramaderia, sobretot la cria porcina, que ha…

Existia el 968, i la vila de Rupit en depengué religiosament fins el 1878, que esdevingué filial de Rupit L’església té una nau amb tres absis de disposició trevolada i els secundaris formen com un creuer i un cimbori amb llanternó modern L’absis major havia estat mutilat per a fer un presbiteri més ample El conjunt és de la fi del segle XI o principi del XII, però la porta de migdia és més tardana Dos arcs torals restaurats responen segurament a un reforçament, a causa dels terratrèmols del del 1427 Vers el 1770 s’abarrocà l’interior i es bastí el petit campanar, però totes les mutilacions…

Situació i presentació Es troba dins les terres que formen la Plana de Vic Limita al NW i el N amb el municipi de Vic, a l’E, per una petita llenca, amb Santa Eugènia de Berga i Taradell, al S amb les terres de Tona i al SW amb el municipi de Muntanyola El fet que Malla sigui un municipi físicament planer fa que no hi destaquin gaires formes de relleu Així i tot, cal mencionar el puig del Clascar 644 m, sota el qual s’alça la caseria de Malla, Puigllampat 644 m i el serrat del Vilar 820 m, al límit més meridional amb Vic, i el serrat del Prat, el serrat de Can Bou i el serrat de la Coma, al…

Situació i presentació Es troba en plena zona de contacte entre el Montseny i les Guilleries Limita al N amb Sant Sadurní d’Osormort, a l’E amb Espinelves i Arbúcies Selva —ambdós, com Viladrau, es troben adscrits administrativament a la província de Girona—, al S amb el municipi de Montseny Vallès Oriental, a l’W amb els de Seva i Taradell i al NW amb Sant Julià de Vilatorta El terme s’estén pels vessants septentrionals de Matagalls 1694 m i del coll de Sant Marçal 1 107 m, on coincideixen els límits administratius de les comarques d’Osona, la Selva i el Vallès…

Situació i presentació Es troba al sector septentrional de la subcomarca del Lluçanès, a la divisòria d’aigües del Ter i el Llobregat, al collet de Sant Agustí 860 m Limita al NE amb Sora, al SE amb Sant Boi de Lluçanès, al SW amb Perafita, a l’W amb Lluçà i al NW amb Alpens El terrreny és boscós i trencat, i s’estén vers l’E fins al cim de la serra dels Munts 1 059 m Drena Sant Agustí de Lluçanès el torrent de l’Alou, tributari de la Riera Gavarresa, i el de Cussons o Sant Quirze, tributari del Ter Les terres es formaren al llarg de les primeres èpoques del Terciari…

Situació i presentació El terme de Centelles té a banda i banda les terres del Vallès Oriental Així, limita al N amb el terme de Balenyà, a l’E amb l’enclavament de Seva i amb les terres vallesanes d’Aiguafreda, al S i a l’W amb Sant Martí de Centelles, i també a l’W amb el municipi vallesà de Castellcir D’E a W s’estén fins al coster o serra de Puigsagordi, que sobrepassa a l’indret de la torre de l’Estrada i de la Sauva Negra, on s’assoleixen altituds per sobre els 900 m, i fins als cims del pla de la Garga al SW El terme inclou l’espai natural de la Sauva Negra, que comparteix amb els…

Situació i presentació És situat a la vall del Ter, al sector septentrional d’Osona, tot i que fins el 1989 pertanyia a la comarca del Ripollès Les terres de Sant Quirze de Besora limiten a l’E amb Santa Maria de Besora i per una llenca de terra amb Sant Pere de Torelló, al S amb Orís, al SW amb Sora i al NW amb Montesquiu, terme que se segregà de Sant Quirze de Besora el 1934, raó per la qual el municipi perdé una tercera part de les seves terres Travessat pel Ter de N a S, les màximes elevacions es donen a Puig Bufí 743 m al límit amb Sora pel sector més meridional, a les serralades…

Situació i presentació S’estén pel sector ponentí de la Plana que es prolonga vers l’W per la capçalera del Mèder Limita al NW amb Sant Bartomeu del Grau, al N i l’E amb el municipi de Vic, al S amb Muntanyola i al SW amb el terme de Santa Maria d’Oló Moianès, alhora que al sector SE les terres del municipi envolten l’enclavament de les Comes, que pertany a Muntanyola Geomorfològicament les terres es formaren durant el període terciari El sector oriental és el més planer, ja que és a tocar de la Plana, i les màximes altituds són al serrat del Soler 600 m, al serrat de l’Om 672 m i a Coll Burí…