Resultats de la cerca
Es mostren 3333 resultats
cova del Salnitre
© Fototeca.cat
Cova
Cova natural del municipi de Collbató (Baix Llobregat), situada 1 km damunt el poble, al peu del massís de Montserrat.
És, amb el seu recorregut total de 530 m, la segona del Principat de Catalunya en importància topogràfica Coneguda des del s XVI, fou visitada ja a la fi del s XVIII Fde Zamora, ALaborde, però l’exploració sistemàtica es féu a mitjan s XIX VBalaguer, PBertran i Bros El 1930 fou inaugurat un sistema d’illuminació creat per l’enginyer Carles Buïgas Després de la guerra civil de 1936-39 estigué abandonada durant molts anys El 1985 s’obrí de nou, després de dos anys d’obres s’ha millorat el recorregut, la illuminació, els accessos i l’aparcament i s’han restaurat les zones depredades pels…
pla de Salines
Altiplà
Altiplà (2 230 m) a la serra que separa el Ripollès (Toses) de l’Alta Cerdanya (Osseja), a l’E del coll de Maians.
Sales
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Sales) del municipi de Viladecans (Baix Llobregat), al NE del poble, prop del cementiri, dins la quadra Burguesa.
El lloc és esmentat ja al segle X, que fou adquirit pel monestir de Sant Cugat del Vallès Passà, posteriorment, a un canonge de Barcelona, que en féu donació 1147 al capítol canonical, que el cedí a l’hospital de la catedral Depengué fins el 1746 de la parròquia de Sant Climent de Llobregat Sota l’ermita, prop de l’actual cementiri, hi ha les restes d’una villa romana del segle I
torre Salbana
Història
Antiga quadra (dita abans de Sacort) del terme de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat), prop del terme de Sant Boi.
Salarça
Poble
Poble del municipi de Camprodon (Ripollès), situat a la dreta de la riera de Salarça, afluent de capçalera de la riera de Beget, que neix dins l’antic terme de Freixenet.
L’església parroquial de Sant Valentí fou consagrada el 1168 és un notable exemplar romànic El lloc, esmentat el 1017, fou del monestir de Sant Joan de les Abadesses Al segle XVII era lloc reial
el Rigard
Riu
Curs d’aigua de l’Alt Ripollès, afluent, per la dreta, del Freser, que neix al cercle muntanyós format pel pic de Rus, el Puigllançada, el pla d’Anyella i la collada de Toses, entre els termes municipals de Castellar de N’Hug (Berguedà) i de Toses (Ripollès).
Drena la vall de Toses i s’uneix al seu collector a Ribes de Freser
la Rierada
Veïnat
Veïnat del municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat), al nord del municipi, a la vall mitjana de la riera de Vallvidrera (o riera de Rierada), prop de Sant Bartomeu de la Quadra.
Juntament amb els terrenys de la masia de Can Balasc Barcelona, forma part de la reserva natural parcial de la Rierada-Can Balasc que, amb una superfície de 379,9 ha als municipis de Molins de Rei, Sant Cugat del Vallès i Barcelona, dins del Parc Natural de Collserola
la Riera
Barri
Barri de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), conegut popularment amb el nom de Tam-tam, situat vora el Llobregat i afectat per les periòdiques inundacions d’aquest riu.
Fou urbanitzat a partir del 1922, i inicialment fou destinat a cases d’habitació temporal per a actors de teatre El travessen la línia dels Ferrocarrils Catalans sense pas a nivell i un branc, descobert, del canal de la Infanta És l’únic nucli que té possibilitats d’expansió
la Ricarda
Estany
Estany costaner al delta del Llobregat, dins el terme del Prat de Llobregat (Baix Llobregat), que constitueix un nucli important de conservació de la natura amb pesca i pas d’aus migratòries.
Dóna nom a una finca agrícola localitzada prop seu, les installacions actuals de la qual són obra de l’arquitecte Antoni Bonet i Castellana 1953
Ribes de Freser
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, al sector meridional de la vall de Ribes, a la confluència del Freser amb el Rigard (vall de Toses) i el Segadell (vall de Pardines).
Situació i presentació El terme municipal de Ribes de Freser 41,88 km 2 , limita al N amb el municipi de Queralbs, des del pla dels Emprius 1900 m a la serra d’Estremera, fins a la serra de la Canya passant pel serrat del Vent Freser, el Massanell i el torrent de Serrallonga a llevant limita amb Pardines des del Puig Cornador fins al Taga, passant per la Font Gran, travessant el Segadell i pujant prop de Mascunill i la font del Bisbe des del Taga i seguint pel coll de Jou fins a la serra de Sant Amanç limita amb Ogassa per migdia limita amb Campdevànol des de Sant Amanç passant per Corones i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina