Resultats de la cerca

Forma part de l’aglomeració urbana de Bilbao Hortalisses Pesca Indústria alimentària conservera, metallúrgica i de materials per a la construcció Central tèrmica molt important

Era dedicada a sant Teobald Existia ja el 1442 Fou destruïda el 1470 amb motiu de la guerra civil contra Joan II, i reedificada el 1473 Tingué culte fins avançat el segle passat hi celebraven els comunitaris de Cardona cada primer diumenge de mes

La colònia del Palà de Torroella és l’únic nucli important de població L’església parroquial és en un turó 448 m alt, a la dreta del Cardener El territori i la petita torre foren de jurisdicció dels ducs de Cardona

Al temps de la primera guerra Carlina desaparegué un crucifix gòtic, venerat a l’ermita primitiva L’església nova, inaugurada el 1888, és al cim del turó, en lloc diferent de l’antiga, situada més avall

Existia ja el 1021, quan fou donada al monestir de Sant Benet de Bages Conserva sencer l’edifici romànic, del s XI, amb la façana modificada Tenia 9 masos al s XIV, que es reduïren a 2 el 1553 ara sols en té un

Actuà com a parròquia entre el 1150 i el 1550 més tard es recorda el seu nom en llistes parroquials fins al s XVIII, però el seu terme ja s’havia repartit entre Llaés i Vallfogona

Es troba a l’extrem nord del terme, prop del límit amb el d’Aguilar de Segarra, sobre cal Conco En romanen notables restes, conegudes pel Monestir , que indiquen que l’església fou feta al s XII Existia ja el 1197, i depenia de Sant Pere de la Portella Pràcticament no tingué comunitat només un prior i un o dos servents Els priors eren a la vegada monjos de la Portella Es perden les seves notícies al s XVI En depenien l’església de Santa Maria del Pla i la de Sant Miquel, preromànica, ara excavada, no lluny de Sant Pere del Mont

Conserva l’absis trapezoidal, amb l’arc de ferradura que el separa de la nau, coberta amb volta de canó Retaule gòtic, del segle XV

Existia ja el 1150 El 1235 Bernat Calbó en consagrà l’església actual, a la qual s’afegiren dues capelles laterals el 1640 Al s XIV perdé la feligresia només tres cases el 1553 i s’uní com a sufragània a Sant Quintí de Puig-rodon Els amos del Rotllan tenien cura del seu manteniment