Resultats de la cerca
Es mostren 599 resultats
Siscar
Poble
Poble (591 m alt) del municipi de Benavarri (Ribagorça), dins l’antic terme de Calladrons, a la dreta del riu de Queixigar, a l’E del municipi.
L’església parroquial és dedicada a Sant Miquel havia estat donada pels bisbes de Roda als hospitalers, que el 1159 havien constituït ja la comanda de Siscar , que passà al gran priorat de Catalunya, en crear-se aquesta demarcació el 1319 El 1425 fou unida a la comanda de Susterris
Vilanova d’Éssera
Vilanova d’Éssera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a la vall de Benasc, estès a la dreta de l’Éssera, entre l’estret de Saünc i els plans de Castilló de Sos.
El terme comprèn el vessant de la serra de Gia, avall de la creu de Gia, i l’estreta plana de la vora del riu La major part del sòl és ocupat per matollar, prades i terres improductives Els conreus ocupen 115 ha 1991, és a dir, el 16% de la superfície, 87 de secà i 28 de regadiu, destinats a farratge La ramaderia és la principal activitat econòmica 152 caps de boví el 1989, destinats a la producció de llet El poble 94 h agl 1991 982 m alt és situat en un coster, al voltant de l’església parroquial Santa Maria, romànica, de la primera meitat del segle XII…
baronia de Mataplana
Història
Jurisdicció feudal sotmesa als senyors del castell de Mataplana, a Gombrèn (Ripollès).
Comprenia els termes de Mogrony Gombrèn, Castellar de N'Hug i Lillet i les parròquies i agregats de Brocà i Saus, Sant Vicenç de Rus i Maians, Santa Cecília de Riutort, Sant Jaume de Frontanyà, Palomera i Aranyonet A mitjan s XIII s’hi afegí —pel casament de Blanca de Mataplana amb Galceran d’Urtx— la vall de Toses El terme apareix configurat al llarg del s XII, i rebé el nom de baronia vers el 1350 El 1373 Jaume Roger de Pallars la vengué a Pere Galceran de Pinós, que el 1376 en revengué una part —els termes de Mogrony i Gombrèn i Aranyonet— a l’abat de…
la Codonyera
la Codonyera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, estès a la dreta del riu de Mesquí, límit occidental del terme, a la serra de Fórnols, que separa les conques del Guadalop i del Matarranya.
La vegetació natural és formada per unes 900 ha d’alzines, pins i pasturatges romaní i coscoll, de propietat comunal El regadiu 200 ha, que aprofita l’aigua del riu de Mesquí, és destinat al conreu d’oliveres 180 ha i de cereals Al secà predominen, així mateix, les oliveres 830 ha Hom hi conrea, a més, cereals 190 ha i vinya Hi ha ramaderia bestiar de llana, cabrum i porcí Les activitats industrials són subsidiàries de l’agricultura molins d’oli i pinsos La població ha anat disminuint a causa de l’emigració al llarg del s XX La vila 499 m alt, que comprèn tota la…
baronia de Peralta
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Peralta (avui Peralta de la Sal), a Ribagorça, i que arribà a comprendre, a més, els llocs i castells de Gavasa, Casserres del Castell, Calassanç, Purroi, Montmagastre, Rocafort de Llitera, Pelegrinyó i Sant Esteve de Llitera.
Pertangué ja al s XIII als Peralta i passà, a la segona meitat del s XIV, als Castre i d’ells als Pinós, als Cervelló barons de la Llacuna, als Alagó, senyors d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli
la Lleberola
Congost
Congost de l’Ebre, entre els termes de Mequinensa (a la dreta) i de Fraga (a l’esquerra), al Baix Cinca, actualment negat pel pantà de Mequinensa.
Era un dels passos més perillosos en l’antiga navegació per l’Ebre, a causa dels ràpids i de la poca profunditat Hi desemboca, per la dreta, la vall de la Lleberola , del terme de Fraga, que davalla dels plans de Cardell
el Gaió
Poble
Poble (293 m alt) del municipi de Tamarit de Llitera (Llitera), a la zona de regadiu del SW de la vila, a l’esquerra del torrent d’Orriols.
L’església parroquial és dedicada a sant Andreu
Sant Pau de Segúries
![](/sites/default/files/media/FOTO/A100051.jpg)
Sant Pau de Segúries
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, al límit amb la Garrotxa, situat a la vall del Ter.
Situació i presentació El terme municipal de Sant Pau de Segúries, de petita extensió 8,66 km 2 , confronta al N amb Camprodon, a l’E i S amb la Vall de Bianya Garrotxa, i a l’W amb Sant Joan de les Abadesses El municipi es troba a la vall del Ter, al punt d’unió de la vall de Sant Joan, a la qual pertany, amb la Vall de Camprodon Allargat de N a S, el terreny és suau i relativament pla prop de la vall del Ter, especialment a la banda esquerra, on es localitzen els conreus Això fa que sigui aquí on es concentri el poblament humà Al sector NW s’alcen diversos contraforts de la Serra Cavallera…
banys de Ribes
Balneari
Balneari del municipi de Ribes de Freser (Ripollès) situat a 810 m alt., a la dreta del Freser, a la sortida de l’estret de les Coves.
Utilitzat des de temps molt antic, l’actual establiment, que duu el nom d’Hotel Montagut, és del 1869 Les aigües són bicarbonatades mixtes sulfatades porten en solució els bicarbonats sòdic, càlcic i magnèsic, i són emprades en les dispèpsies
vall de Llauset
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Estany_de_Llauset.jpg)
Vista de l'estany de Llauset
© Carolina Latorre Canet
Vall de la Ribagorça, a la vall de Barravés (dins el terme de Montanui).
Es formà al sector meridional del massís de la Maladeta tossal de l’Home, pic de la Sarronera, cap de Riueno, collada d’Anglos, pic de la Solana de Llauset 2770 m alt, collet dels Estanyets, pic d’Anglos, cap de Llauset 2852 m, al límit de les valls de Llauset, de Salenques i de la Vallhiverna, coll de Vallhiverna 3067 m, coll de Llauset 2340 m, que dóna pas a la vall de Castanesa, serra de Llauset pic de Llauset , 2 910 m pic de Menada, coll de les Salines i serra de Ventolà El riu de Llauset , que drena la vall i aflueix a la Noguera Ribagorçana aigua amunt de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina