Resultats de la cerca

El lloc existia ja el 1063 i formava un petit domini centrat en el castell de Pinós, que donà nom a l’important llinatge dels Pinós La parròquia de Sant Pau ja existia el 1169 és un edifici romànic, ampliat amb capelles laterals i modificat el 1618 amb un portal nou i campanar de torre Fou sufragània de Sant Martí de Merlès entre els s XIV i XIX Tenia 9 famílies el 1686 Recobrà la independència el 1878 Té dins el terme la capella de Santa Maria de Pinós o de Ginebret, situada prop de l’antic castell de Pinós o torre de Ginebret

És situat a l’alta vall de l’Aglí entre la línia de crestes de les Corberes, límit amb el Perapertusès la Quilha, 964 m alt Lo Pla de Sant Pau, 915 m Roc Serret, 969 m, fendida per l’Aglí a través de les gorges de Galamús on hi ha el santuari de Sant Antoni de Galamús , i la serra de l’Esquerda collada de Ventafarina, 664 m alt coll de l’Esquerda, 480 m coll de Portelh, 430 m, fendida també per l’Aglí a través de les gorges de la Fou on hi ha una font d’aigua termal i un antic establiment de banys L’agricultura és fonamentalment destinada a la producció de vi dolç natural de la zona de vi de…

Una primera església de Sant Pau fou consagrada el 907 L’actual fou construïda al s XII És un notable edifici romànic amb portada i finestra de l’absis decorats amb columnes i capitells treballats Té restes de pintures romàniques Fins al s XIX mantingué el títol parroquial del terme, però el culte i la pràctica parroquial passaren primer a Santa Maria de l’Antiguitat i des del 1600 a una església construïda al nucli del poble

Era de domini reial i el rei en feu algunes concessions a particulars reservant-se una casa parada amb tres llits, vora el castell, per quan anés a Camprodon Se'n deia oficialment castell de Camprodon, però popularment era conegut per castell de Sant Nicolau, per tal com tenia una església d’aquest titular El feu volar el 1689 el duc de Vilafermosa, que el reconquerí de les forces franceses del duc de Noailles

És documentada entre el 1255 i el 1343 El seu culte es traslladà més tard a un altar de la parròquia de Gréixer 1427

Aquest estany, amb les maresmes que l’envolten, s’estén entre la Platja de Canet i la Platja de Sant Cebrià, nuclis turístics units per una carretera que segueix el cordó litoral el grau de desguàs travessa aquesta zona sorrenca al S de l’estany hom hi practica la pesca i la caça L’agricultura és la principal font de riquesa del municipi La vinya ocupa 584 ha 218 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior dins la zona del Rosselló dels Aspres, 205 a la de…

Inicialment era l’església principal del terme i en depenia la del Roser i Sant Isidre de Gisclareny Consta com a parròquia independent del s XII al XIX ara és sufragània de la de Gisclareny

Esmentada des del 1195, és probablement una església votiva aixecada pels senyors del castell de Lillet Estigué abandonada un parell de segles, fins que el 1935 fou restaurada per Jeroni Martorell a instàncies dels Amics de l’Art Vell