Resultats de la cerca

Una antiga tradició feia néixer a Portell, antic cap del terme, sant Ramon Nonat El convent mercedari es fundà vers el 1245, després que Guerau, prior de l’església de Solsona, concedís la propietat de l’església de Sant Nicolau, existent en el dit lloc, a Pere Nolasc, mestre de l’orde mercedari La tradició vol que es traslladés al convent el cos de Sant Ramon, i l’augment de devoció al sant fou causa de l’ampliació del convent els anys 1597 i 1625 i que el general de l’orde Pedro de Salazar el 1675 iniciés la construcció del gran convent i església, anunciats pomposament com l’…

Actuà com a parròquia entre el 1150 i el 1550 més tard es recorda el seu nom en llistes parroquials fins al s XVIII, però el seu terme ja s’havia repartit entre Llaés i Vallfogona

Consta des del 1069, primer com a propietat dels comtes de Cerdanya i després de la casa de Barcelona, que l’infeudaren als barons de Mataplana 1347 i a Damià Descatllar 1473 En resten notables murs Rebé el nom de la capella que hi fou construïda

Era de domini reial i el rei en feu algunes concessions a particulars reservant-se una casa parada amb tres llits, vora el castell, per quan anés a Camprodon Se'n deia oficialment castell de Camprodon, però popularment era conegut per castell de Sant Nicolau, per tal com tenia una església d’aquest titular El feu volar el 1689 el duc de Vilafermosa, que el reconquerí de les forces franceses del duc de Noailles

Es troba a 1 120 m alt, a l’inici d’una alta vall, a l’W del terme A poca distància de l’església, a la punta del serrat, hi ha les restes d’una antiga edificació fortificada i de l’antiga església L’actual és del s XVIII Existia el 1140 amb el nom de Sant Martí de Puigmal , que canvià pel de Puigbò al s XIII Tradicionalment tenia 12 famílies, reduïdes avui dia a dues

El cim és termenal dels municipis de Campdevànol, Gombrèn i Viladonja És documentat des del 1672 depenia de la parròquia d'Estiula

Morfològicament és inclosa dins l’anomenat Subpirineu, i estructurada per eixos anticlinals que fan canviar al Ter la direcció N-S que reprèn a partir de Ripoll per la NE-SW Una falla E-W separa aproximadament els termes de Sant Pau de Seguries i Sant Joan de les Abadesses, amb la vila mercat de la vall D’economia agrària patates i pomeres, farratge i prats i industrial tèxtil i extractiva

La primera capella fou bastida el 1615 Restaurada el 1715, fou ampliada el 1925 amb elements del vell santuari de Núria, que aleshores s’ampliava És famosa la font de Sant Gil , que brolla prop de la capella