Resultats de la cerca
Es mostren 9272 resultats
Sanarús
Masia
Antiga masia del municipi de Ripoll, dins l’antic terme de la Parròquia de Ripoll (Ripollès), enfilada a la dreta del Ter, entre els masos Coma i Oriola.
El seu territori fou adquirit pel monestir de Sant Joan de les Abadesses el 992 i més tard formà, amb la Coma de Senar, les Vernedes i altres terres veïnes, una batllia de la sagristia de Sant Joan, radicada al mas Anglada del Sanarús
la Salut de Vallfogona
Santuari
Santuari del municipi de Vallfogona de Ripollès (Ripollès), situat entre la vila i l’antiga església parroquial de Sant Julià.
Fou erigit per Jaume Vila vers el 1670, i tot seguit hom hi creà una confraria Un nou temple fou bastit entre el 1689 i el 1701, ampliat amb un cancell 1761, amb un cambril 1825 i amb un campanar 1884 Ha perdut els antics retaules i pintures 1936, però, restaurat de nou, serveix de parròquia del terme de Vallfogona
Saltor
Parròquia
Antiga parròquia rural (Sant Julià de Saltor) del municipi d’Ogassa (Ripollès), situada al vessant sud del puig de Sant Amanç.
El lloc pertanyia des del 890 al monestir de Santa Maria de Ripoll L’església, que guarda la nau del s XI sense l’absis primitiu, és unida a la rectoria El 1686 la parròquia era regida pel domer de Sant Pere de Ripoll En depenia Vidabona Prop seu hi ha un refugi del Centre Excursionista Pirinenc
pla de Salines
Altiplà
Altiplà (2 230 m) a la serra que separa el Ripollès (Toses) de l’Alta Cerdanya (Osseja), a l’E del coll de Maians.
Salarça
Poble
Poble del municipi de Camprodon (Ripollès), situat a la dreta de la riera de Salarça, afluent de capçalera de la riera de Beget, que neix dins l’antic terme de Freixenet.
L’església parroquial de Sant Valentí fou consagrada el 1168 és un notable exemplar romànic El lloc, esmentat el 1017, fou del monestir de Sant Joan de les Abadesses Al segle XVII era lloc reial
Saint John’s
Ciutat
Capital de la província de Terranova, a l’illa de Terranova, Canadà.
Centre comercial i industrial i port situat a la costa oriental de l’illa, té indústries de la fusta, químiques, del tabac i farineres Hi és molt important la pesca Construccions navals
Saint Elias
Serralada
Grup muntanyós de l’Amèrica del Nord, entre Alaska i el Canadà (territori del Yukon).
Parallel a la costa del Pacífic, és continuació de la Serralada de la Costa i s’hi troba el cim més alt del Canadà, el Logan 6 050 m
Saint Clair
Llac
Llac de l’Amèrica septentrional, a la regió dels Grans Llacs, pertanyent als EUA i al Canadà.
Té com a immissari el riu Saint Clair 63 km, que ve del llac Huron, i com a emissari el Detroit, que l’uneix amb el llac Erie
el Rigard
Riu
Curs d’aigua de l’Alt Ripollès, afluent, per la dreta, del Freser, que neix al cercle muntanyós format pel pic de Rus, el Puigllançada, el pla d’Anyella i la collada de Toses, entre els termes municipals de Castellar de N’Hug (Berguedà) i de Toses (Ripollès).
Drena la vall de Toses i s’uneix al seu collector a Ribes de Freser
Ribes de Freser
Ribes de Freser
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, al sector meridional de la vall de Ribes, a la confluència del Freser amb el Rigard (vall de Toses) i el Segadell (vall de Pardines).
Situació i presentació El terme municipal de Ribes de Freser 41,88 km 2 , limita al N amb el municipi de Queralbs, des del pla dels Emprius 1900 m a la serra d’Estremera, fins a la serra de la Canya passant pel serrat del Vent Freser, el Massanell i el torrent de Serrallonga a llevant limita amb Pardines des del Puig Cornador fins al Taga, passant per la Font Gran, travessant el Segadell i pujant prop de Mascunill i la font del Bisbe des del Taga i seguint pel coll de Jou fins a la serra de Sant Amanç limita amb Ogassa per migdia limita amb Campdevànol des de Sant Amanç passant per Corones i…