Resultats de la cerca
Es mostren 13742 resultats
Aleksàndrov
Ciutat
Ciutat de Rússia, al NE de Moscou.
Indústria tèxtil Església del s XIII Del 1564 al 1584 fou residència dels tsars
Aldan
Riu
Riu de les terres altes de la Sibèria central, a Iakútia, Rússia, afluent del Lena (2 242 km).
Neix als monts Stanovoi i voreja l’altiplà de l’Aldan Navegable en la seva major part, constitueix una font important d’hidroenergia A la seva conca es troben explotacions d’or i de mica
les Alberes
Nom utilitzat per alguns geògrafs per a designar tot el conjunt orogràfic pirinenc que va de Costabona fins a la mar (en el qual resta compresa la serra de l'Albera, que li ha donat nom), límit entre el Vallespir, al N, i l’Alt Empordà, la Garrotxa i el Ripollès al S.
Albània
Geografia històrica
Nom donat pels historiadors antics (fins al segle VII dC) a la regió compresa entre la costa occidental de la mar Càspia, l’E de la Ibèria caucàsica i el N del riu Kura, als vessants orientals del Caucas; correspon a la part N de l’actual Azerbaidjan i a la part S del Daguestan.
Akademgorodok
Ciutat
Ciutat acadèmia de l’oblast’de Novosibirsk, Rússia.
Fou creada el 1959, sota el règim soviètic, vora Novosibirsk, com a centre d’investigació, ensenyament i desenvolupament científics
Belukha
Cim
Cim de l’Àsia central àrida, a Rússia, al kraj
d’Altai, considerat com el més alt de tots els que pertanyen a la serralada de l’Altai (4 506 m).
Els seus vessants contenen setze glaceres
Belovo
Ciutat
Ciutat de l’ oblast’
de Kemerovo, Rússia.
És un nucli industrial metallúrgia del zinc, maquinària, indústria química i un centre miner coure Ferrocarril branca del transsiberià
Beloje Ozero
Llac
Llac de l’ oblast’
de Vologda, a les planes de Rússia.
Té 43 km de llargària i 32 km d’amplària, una forma gairebé circular i una profunditat màxima de 23 m Roman glaçat de novembre a abril Rep el riu Kovža per l’oest i comunica amb la ciutat de Belozersk per un canal És ric en pesca
serra de Bellmunt
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC8857_FOTOTECA30525.jpg)
Vista aèria de la serra de Bellmunt
© Fototeca.cat
Serra
Serra situada al nord de la plana de Vic, al límit entre Osona i el Ripollès, que forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica del Subpirineu.
És un gran plec anticlinal de direcció est-oest, format a l’oligocè i constituït per capes paralleles alternants de materials sedimentaris conglomerats, gresos i margues que han facilitat l’acció erosiva dels rius Constitueix la partió d’aigües entre les conques del Fluvià i del Ter i és travessada pel Ges, que forma una petita vall subsegüent Les precipitacions són abundants i de règim regular uns 1 000 mm de mitjana anual Els alzinars fins a 800-900 m i les rouredes seques cobreixen els solells, i les rouredes humides fins a 700-800 m i les fagedes, les obagues L’explotació forestal,…