Resultats de la cerca
Es mostren 8669 resultats
Hedmark
Divisió administrativa
Fylke de Noruega.
La capital és Hamar 15 787 h 1984
Hardangerfjord
Fiord
Fiord de la costa sud-occidental de Noruega, al fylke d’Hordaland.
S'obre cap a l’interior, entre cingleres que arriben als 1 000 m, en una longitud de 180 km
coma de Fontalba
Coma de la vall de Núria (Ripollès), al vessant E del Puigmal.
Finnmark
Altiplà
Altiplà de Noruega, a l’interior del fylke de Finnmark, de 300 a 600 m d’altitud sobre el nivell del mar.
El sòcol Precambrià ha estat molt modificat per l’erosió glacial dipòsits morènics i més de 16 000 llacs El punt més alt és el Svartfjelljøkel 1 218 m
Finnmark
Divisió administrativa
Fylke de Noruega.
La capital és Vadsø 6 330 h 1996, però Hammerfest, la ciutat més septentrional d’Europa, és la més poblada prop de 10 000 h a la meitat dels anys noranta i important pel seu port i com a centre turístic A l’illa de Magerøy hi ha el cap Nord La pesca i les indústries derivades són la base de l’economia, i a la península de Sør-Varanger hom explota mines de ferro La majoria de la població és noruega, però hi ha minories de finesos i de lapons, els quals es dediquen a la ramaderia de rens
pic de Finestrelles
Cim
Cim (2 829 m) del massís del Puigmal, al NE del seu cim culminant, a la línia de crestes que separa les valls de Núria (Ripollès) i d’Eina (Alta Cerdanya), entre el coll d’Eina i el coll de Finestrelles (2 590 m).
Fennoscàndia
Regió
Regió fisiogràfica del nord d’Europa que comprèn l’escut bàltic, estès per Suècia, Finlàndia, Carèlia i la península de Kola, a Rússia, i la major part de Noruega, afectada pel cicle orogènic del Caledonià.
Hi predominen els materials cristallins del Precambrià, no alterats des del Cambrià, coberts només per llacs d’origen glacial i, a la regió d’Escània Suècia, per materials sedimentaris El nom de Fennoscàndia li fou donat pel geòleg finlandès W Ramsay, el 1898
collada de Fembra Morta
Coll (1.710 m) que comunica les valls de Feitús i del Ritort, a la vall de Camprodon (Ripollès), entre els puigs Sistra i Moscós, partió dels municipis de Llanars i Molló (Ripollès).
la Farga de Bebié
© Fototeca.cat
Colònia industrial
Colònia tèxtil compartida entre el municipi de les Llosses (Ripollès) i el de Montesquiu (Osona), situada vora el Ter, aigua avall de Ripoll.
La fàbrica, que aprofita el desnivell d’un pronunciat meandre del Ter com a força motriu, fou construïda el 1895 pel suís Edmund Bebié Wild sobre l’antiga farinera dita la farga de Bocafiguera La colònia inclou la fàbrica i els barris del Tibidabo, el Balcó del Ter, Sunyer i les Torres, situats a la dreta de la colònia en el sentit de baixada del Ter i pertanyents al municipi de les Llosses, i també els barris de Conangla i del Solell, l’abaixador del tren i l’església, que són a l’esquerra de la colònia i pertanyen al municipi de Montesquiu La fàbrica tancà al març del 2008
la Farga
Veïnat
Farga
Veïnat i antiga farga del municipi de Queralbs (Ripollès), a la dreta del Freser, aigua amunt del poble.
Al començament del s XX hi havia encara una foneria de la Companyia de Mines de Queralbs Modernament hi ha la central hidroelèctrica de la Farga , que aprofita l’aigua de la central del Freser