Resultats de la cerca
Es mostren 2495 resultats
colònia Jordana
Colònia industrial
Colònia industrial tèxtil, a l’esquerra del Ter, dins el terme de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), davant l’aiguabarreig amb la riera d’Ogassa.
Ángeles
Ciutat
Ciutat de la província de Pampanga, Filipines, a l’illa de Luzon, al NW de Manila.
Centre comercial Base de les forces aèries dels EUA
Angelats
Masia
Masia del terme municipal de Campelles (Ripollès), situada en un coster, a la dreta del Freser.
Fou adquirida el 922 per Emma, abadessa de Sant Joan de les Abadesses i filla del comte de Barcelona Guifré el Pelós A la vora del riu fou construïda, a la segona meitat del segle XIX, una residència d’estiu amb un gran parc
puig Cerverís
Muntanya
Contrafort meridional del massís de Balandrau (Ripollès), de 2 206 m d’alt.
Cebu
El fort de San Pedro
(CC0)
Ciutat
Ciutat de l’illa de Cebu, Filipines, a la regió de Visayas Central.
L’illa, d’origen volcànic i voltada d’esculls corallins, és explotada intensament blat, tabac, canya de sucre malgrat el seu relleu accidentat Nucli industrial refineries de sucre, explotació de sal, fabricació de calçat i centre comercial i religiós exportador de copra, abacà i sucre i aeroport Centre d’ensenyament superior University of San Carlos fundada el 1595, University of Southern Philippines el 1927, Southwestern University el 1946 i University of the Visayas el 1919 Entre altres monuments, cal destacar l’edifici del Capitoli seu del govern provincial, la creu de Magallanes, el…
Cavite
Ciutat
Ciutat de la província de Cavite, a l’illa de Luzon, Filipines, a la regió de Tagalog Meridional.
Durant la guerra hispano-nord-americana fou ocupada per les tropes nord-americanes, després de la batalla naval de Cavite 1 de maig de 1898, en què l’esquadra nord-americana, molt superior, desféu l’espanyola Fou convertida en base naval dels EUA ocupada del 1941 al 1945 pels japonesos, que encara perdura en l’actualitat
serra Cavallera
el Ripollès La serra Cavallera des de Campelles
© Fototeca.cat
Serra
Serra del Ripollès, de 1894 m d’altitud (puig del pla de les Pasteres), al límit de la zona axial (vall de Camprodon) amb els Prepirineus (baix Ripollès).
Correspon a un sinclinori devonià bolcat damunt el Carbonífer i tallat per décrochements posteriors als plecs, els quals han desplaçat la línia de crestes cap al nord, pel coll de Pal, en relació amb la serra del puig d’Estela, amb la qual enllaça a ponent, i l’han desviada cap al NE, vers Camprodon, on acaba damunt el Ter Es destaca el relleu per l’erosió diferencial, atenuant les escarpes amb lloms suaus coberts de prades i planes residuals Malgrat l’abundor calcària, presenta un carst poc desenvolupat Al vessant meridional, vers el Ter, hi ha el poble de Cavallera Des del 1993, és inclosa…
Cavallera
Vista panoràmica de Cavallera (Camprodon, Ripollès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Camprodon (Ripollès), a l’antic terme de Freixenet de Camprodon (Ripollès), en un replà al vessant meridional de la serra Cavallera
, a la dreta del Ter, prop de l’antiga torre Cavallera
.
L’església parroquial Sant Miquel, romànica, és esmentada ja el 839 fou el límit oriental del bisbat d’Urgell i del comtat de Cerdanya Dins el seu terme hi ha la colònia Estevenell
la Cau
Muntanya
Contrafort occidental (ras de la Cau, 1 425 m) de la serra de Milany (Ripollès), termenal dels municipis de Vidrà, Vallfogona de Ripollès i Ripoll.
Prop del cim, dins el darrer d’aquests termes, hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Cau
el Catllar
El santuari del Catllar al fons
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari on és venerada la imatge romànica de la Mare de Déu del Catllar
, del municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès), situat entre el Ter i la riera del Catllar, damunt llur confluència, a l’indret de l’antic castell del Catllar
(n’és originària la família Descatllar, senyors de la Roca d’Abella).
La riera del Catllar és afluent de capçalera del Ter, encaixada a la coma del Catllar El front principal és format per la serra del Catllar i la roca Pastuira 2 349 m alt, partió d’aigües amb la capçalera del Freser els contraforts septentrionals, molt encinglerats, l’aïllen de la vall de Carlat, i els meridionals, de la de Tregurà