Resultats de la cerca

La població s’ha duplicat els últims vint anys Situada a la riba esquerra del riu Paraná i enfront de la ciutat paraguaiana de Villa Encarnación, és port fluvial i centre comercial Exporta arròs, blat de moro, mate, fruites i els productes forestals de la província Indústria alimentària carn i farinera i tèxtil

És esmentada ja al s XII

Situat a l’extrem oriental del terme, a la vall de Bianya, a la capçalera de la riera de Santa Llúcia de Puigmal , que neix a ponent del coll de Sentigosa i aflueix, per l’esquerra, juntament amb la riera del Farró, a la de Sant Ponç d’Aulina Existia ja el 890 i passà després a ésser propietat del monestir de Sant Joan El 1165 es reedificà i consagrà l’església, que encara es conserva Des del s XV fou sufragània de Sant Julià de Vallfogona, i actualment depèn de Sant Joan de les Abadesses

La capital és Santa Fe És limitada al N per la província del Chaco, a l’E per les d’Entre Ríos i Corrientes mitjançant el riu Paraná, al S per la de Buenos Aires i a l’W per les de Córdoba i Santiago del Estero Situada en el punt de contacte entre el Chaco i la Pampa, pertany a la conca del Paraná i al seu afluent, el Salado És la província més poblada, després de Buenos Aires 18 h/km 2 1980 Té una agricultura molt rica blat de moro, canya de sucre, lli, cotó, tabac Explotació forestal al N Important zona ramadera Indústries del paper, químiques i càrnies Important xarxa de comunicacions

És situada a la vora dreta del riu Salado, prop de la seva unió amb el Paraná Ciutat en creixement ininterromput, és un port fluvial per on surten els cereals del N de la Pampa Indústries del cuir, teixits i farines Molta activitat comercial, afavorida per les seves adequades comunicacions Té aeroport Centre d’ensenyament superior

De règim nival, neix als Andes, al vessant nord-oriental del cim de Fitz Roy, travessa els llacs Viedma i Argentino, penetra a la Patagònia, on forma nombrosos meandres encaixats, i desemboca a l’Atlàntic, en un estuari al N de la Bahía Grande

La capital és Río Gallegos 43 727 h 1980 Al N limita amb la província de Chubut, a l’E amb l’oceà Atlàntic i al S i W amb Xile Es compon de dues regions clarament diferenciades des del punt de vista estructural i morfològic a l’W els Andes, amb nombroses restes de les passades èpoques glacials, i a l’E la Patagònia, amb un conjunt d’altiplans i depressions degudes a moviments epirogènics Els rius són cabalosos, car són alimentats per les neus perpètues dels Andes Clima fred, àrid i ventós, amb poques pluges i dèbils És la província menys poblada 0,5 h/km 2 1980 L’economia es basa en la…

És romànica s XII, bé que allargada i modificada profundament el 1611