Resultats de la cerca

Ocupa 14750 ha, repartides entre els municipis de Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló, tots a la comarca del Ripollès Gran part de la superfície ja era inclosa, des del 1993, al Pla d’Espais d’Interès Natural  PEIN i, posteriorment, a la Xarxa Natura 2000 El 85% del territori del parc pertany a l’espai de les Capçaleres del Ter  i del Freser  85% i l’1% a la serra Cavallera El 14% restant comprèn zones no incloses en el PEIN L’espai té dos enclavaments, corresponents a les estacions de muntanya de Núria i de Vallter, que ja estaven exclosos del…

Té una superfície de 547 ha La seva situació com a espai de pas entre la muntanya i la plana fa que s’hi puguin diferenciar quatre zones principals els prats, les vores de ribera del Ter, que travessa el parc longitudinalment, els conreus i els boscos, en què predomina el roure i el pi roig, amb un sotabosc format bàsicament per boix i ginebró El castell de Montesquiu , emplaçat a la riba esquerra del Ter, acull l’oficina del parc i constitueix en si mateix un patrimoni històric de valor Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona

Vora la riera, poc més avall, hi ha l’estació terminal, dita estació de Toralles , del ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses

Neix a l’estat de Goiás, a uns 120 km a l’W de Brasília, vessant nord d’un sector tabular Dues terceres parts del seu trajecte les recorre al llarg del sector central de l’estat homònim La part final forma la frontera occidental amb l’estat de Maranhão Després de desviar-se uns 100 km cap a l’W, rep el seu afluent més important, l’Araguaia, i recupera l’orientació S-N fins a la confluència amb el Rio Pará de l’estuari de l’ Amazones Poc després, deixa Belém a la riba dreta i forma, en desembocar a l’Atlàntic, la badia de Marajó És poc navegable a causa de l’abundància de cascades i ràpids

Indústria metallúrgica, tèxtil, de la fusta i alimentària Aeroport Institut farmacèutic, pedagògic i del teatre És centre d’una zona amb una minoria hongaresa

Hi ha mines d’antracita Té indústria lleugera, de la construcció, de la fusta i del cuir

Indústria del petroli i metallúrgica Seu metropolitana ortodoxa Del s XV al XVII fou residència dels gospodars de Valàquia

Indústries mecànica, química, tèxtil, alimentària, del tabac, Aeroport Centre comercial i cultural de la Romania occidental, té universitat i és bisbat ortodox i catòlic Sotmesa als turcs 1552-1716, el 1920 passà de la corona hongaresa a Romania Conserva, molt restaurat, el castell reial dels Hunyadi