Resultats de la cerca
Es mostren 6182 resultats
Sanarús
Masia
Antiga masia del municipi de Ripoll, dins l’antic terme de la Parròquia de Ripoll (Ripollès), enfilada a la dreta del Ter, entre els masos Coma i Oriola.
El seu territori fou adquirit pel monestir de Sant Joan de les Abadesses el 992 i més tard formà, amb la Coma de Senar, les Vernedes i altres terres veïnes, una batllia de la sagristia de Sant Joan, radicada al mas Anglada del Sanarús
Salvador
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Capital de l’estat de Bahia, Brasil.
Situada a la badia de Todos los Santos, és formada per dos nuclis parallels la ciutat baixa i la ciutat alta, separades per un desnivell de 60 metres comunicades actualment per diversos funiculars, ascensors i rampes La ciutat baixa aplega les activitats portuàries i comercials exportació de tabac, cacau, cafè, cuirs, etc la ciutat alta, l’antic nucli urbà entorn de la catedral, és el centre administratiu Cap al S hi ha barris de luxe, i tot de construccions modernes van omplint les platges atlàntiques Rio Vermelho, Amaralina, Armação Té indústries tèxtils, del cuir i del tabac i…
la Salut de Vallfogona
Santuari
Santuari del municipi de Vallfogona de Ripollès (Ripollès), situat entre la vila i l’antiga església parroquial de Sant Julià.
Fou erigit per Jaume Vila vers el 1670, i tot seguit hom hi creà una confraria Un nou temple fou bastit entre el 1689 i el 1701, ampliat amb un cancell 1761, amb un cambril 1825 i amb un campanar 1884 Ha perdut els antics retaules i pintures 1936, però, restaurat de nou, serveix de parròquia del terme de Vallfogona
Saltor
Parròquia
Antiga parròquia rural (Sant Julià de Saltor) del municipi d’Ogassa (Ripollès), situada al vessant sud del puig de Sant Amanç.
El lloc pertanyia des del 890 al monestir de Santa Maria de Ripoll L’església, que guarda la nau del s XI sense l’absis primitiu, és unida a la rectoria El 1686 la parròquia era regida pel domer de Sant Pere de Ripoll En depenia Vidabona Prop seu hi ha un refugi del Centre Excursionista Pirinenc
pla de Salines
Altiplà
Altiplà (2 230 m) a la serra que separa el Ripollès (Toses) de l’Alta Cerdanya (Osseja), a l’E del coll de Maians.
Salarça
Poble
Poble del municipi de Camprodon (Ripollès), situat a la dreta de la riera de Salarça, afluent de capçalera de la riera de Beget, que neix dins l’antic terme de Freixenet.
L’església parroquial de Sant Valentí fou consagrada el 1168 és un notable exemplar romànic El lloc, esmentat el 1017, fou del monestir de Sant Joan de les Abadesses Al segle XVII era lloc reial
el Rigard
Riu
Curs d’aigua de l’Alt Ripollès, afluent, per la dreta, del Freser, que neix al cercle muntanyós format pel pic de Rus, el Puigllançada, el pla d’Anyella i la collada de Toses, entre els termes municipals de Castellar de N’Hug (Berguedà) i de Toses (Ripollès).
Drena la vall de Toses i s’uneix al seu collector a Ribes de Freser
Ribes de Freser
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, al sector meridional de la vall de Ribes, a la confluència del Freser amb el Rigard (vall de Toses) i el Segadell (vall de Pardines).
Situació i presentació El terme municipal de Ribes de Freser 41,88 km 2 , limita al N amb el municipi de Queralbs, des del pla dels Emprius 1900 m a la serra d’Estremera, fins a la serra de la Canya passant pel serrat del Vent Freser, el Massanell i el torrent de Serrallonga a llevant limita amb Pardines des del Puig Cornador fins al Taga, passant per la Font Gran, travessant el Segadell i pujant prop de Mascunill i la font del Bisbe des del Taga i seguint pel coll de Jou fins a la serra de Sant Amanç limita amb Ogassa per migdia limita amb Campdevànol des de Sant Amanç passant per Corones i…
Ribesaltes
Veïnat
Veïnat del municipi de Ribes de Freser (Ripollès), al NE de la vila, al vessant sud del puig Cornador, damunt la vall de Pardines.
vall de Ribes
© Fototeca.cat
Vall de l’alt Ripollès, que constitueix la seva meitat occidental, entre el Conflent, al N, i el baix Ripollès, al S, i entre la vall de Camprodon, a l’E, i la Baixa Cerdanya, a l’W.
Coincideix amb la conca alta i mitjana del Freser, encaixada al Pirineu axial, motiu pel qual el rocam és resistent esquists silurians i calcàries devonianes bàsicament, que formen la línia de crestes divisòria entre les conques de la Tet i el Segre amb la del Freser A la meitat de la vall el riu de Núria i el Freser s’engorgen prop de l’aiguabarreig, i aigua avall la vall del Freser rep el Rigard i s’eixampla Apareix una faixa de Permotriàsic i alguns períodes secundaris que indiquen la proximitat de l’Eocè prepirinenc, visible per una gran falla E-W amb encavalcament Ací les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina