Resultats de la cerca

És ciutat d’estiueig Centre d’exportació de productes agrícoles Indústries de conserves de fruites, químiques, licors i foneries

És una vall fluvial submergida, parallela a la línia de la costa i connectada amb l’oceà Pacífic per l’estret de Golden Gate, travessat pel pont homònim Té una longitud de 97 km i una amplada de 5 a 22 km i constitueix un dels ports naturals més espectaculars del món Conté les illes Treasure, Yerba Buena, Angel i Alcatraz i, entorn, s’assenten grans nuclis urbans, com San Francisco, Oakland, Berkeley, Richmond, Alameda, San Leandro i Hayward, cinturó urbanitzat d’uns 45 km de llargada a la costa oriental El conjunt dels seus ports registra un tràfic només superat, a la costa nord-americana…

Situada al N d’una península estreta i allargada, davant el Pacífic, a l’W de la badia homònima Al NE i E els obstacles topogràfics han dificultat l’expansió de la ciutat, que ha obert carrers amb pendent fort per on circulen típics tramvies L’expansió urbana s’ha efectuat segons un eix NW-SE, a la riba occidental de la badia així, Daly City, South San Francisco, San Mateo, Redwood City, Palo Alto i Santa Clara formen una cadena de nuclis urbans, sense gairebé solució de continuïtat, d’uns 80 km entre San Francisco i San José A l’interior del nucli mateix l’artèria fonamental és la Market…

Port de pesca i comercial a la costa del Pacífic, a la badia homònima, prop de la frontera mexicana Les construccions navals i aeronavals són les indústries principals S'hi troba l’observatori de Mount Palomar Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of California a San Diego, fundada el 1912 University of San Diego, el 1949 San Diego State University, el 1897, i United States International University, el 1952 Antiga capital de Califòrnia després de la independència mexicana, fou fundada el 1769 pel mallorquí fra Juníper Serra

És la ciutat central de l’àrea metropolitana de San Bernardino-Riverside-Ontario, que en conjunt té una població d’1558182 h 1980 Al seu entorn s’estenen els conreus de tarongers, llimoners i vinyes, dels quals constitueix el centre comercial Té indústries aeroespacials, siderúrgiques i tallers ferroviaris Base militar aèria

El seu territori fou adquirit pel monestir de Sant Joan de les Abadesses el 992 i més tard formà, amb la Coma de Senar, les Vernedes i altres terres veïnes, una batllia de la sagristia de Sant Joan, radicada al mas Anglada del Sanarús

Situada a la ruta més transitada entre els EUA i Mèxic i a 240 km de la frontera amb aquest país, hom hi nota la influència hispànica, i bona part de la població és bilingüe Ciutat de funció militar, comercial i industrial, amb foneries, construccions mecàniques, indústria editorial, de la confecció i alimentària A la rodalia es conserven missions franciscanes com les de San José de Aguayo, la Purísima Concepción de Acuña, San Juan de Capistrano i San Francisco de Espada

Fou erigit per Jaume Vila vers el 1670, i tot seguit hom hi creà una confraria Un nou temple fou bastit entre el 1689 i el 1701, ampliat amb un cancell 1761, amb un cambril 1825 i amb un campanar 1884 Ha perdut els antics retaules i pintures 1936, però, restaurat de nou, serveix de parròquia del terme de Vallfogona

El lloc pertanyia des del 890 al monestir de Santa Maria de Ripoll L’església, que guarda la nau del s XI sense l’absis primitiu, és unida a la rectoria El 1686 la parròquia era regida pel domer de Sant Pere de Ripoll En depenia Vidabona Prop seu hi ha un refugi del Centre Excursionista Pirinenc

Centre comercial i cultural al vessant occidental de la serralada Wasatch i no lluny de la riba SE del Gran Llac Salat Nucli industrial refineria de petroli, indústries farineres i químiques Nus important de comunicacions Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of Utah, fundada el 1850 i Westminster College of Salt Lake City, el 1875 Fundada com a capital dels mormons mormó el 1847 pel successor de Joseph Smith, Brigham Young, sostingué un llarg conflicte amb el govern federal dels EUA a causa, sobretot, de la pràctica illegal de la poligàmia, fins que hi fou…