Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Miànigues
Antonio Mora Vergés
Poble
Poble (192 m alt.) del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), al S de l’estany de Banyoles.
De la seva església parroquial Sant Romà depèn la de Guèmol i el veïnat de la Formiga Lloc esmentat ja el 957
Lusitània
© B. Llebaria
Geografia històrica
Establerta en època d’August sobre la base de l’antiga província Ulterior , es mantingué estable durant tot l’Imperi i, ocupada la part NW pels sueus i recuperada per Leovigild, hi continuà durant l’època visigòtica La capital fou Emerita Mèrida, i es dividia en tres convents jurídics el d' Emerita Mèrida, el de Scalabis Santarém i el de Pax Iulia Beja Unes altres ciutats importants foren Olisipo Lisboa i Evora Évora
Évora
Ciutat
Capital del districte d’Évora, Portugal, a l’Alt Alentejo.
Situada a 280 m, als darrers contraforts occidentals de la Meseta, és un centre comercial agrícola blat, oli, carn i manufacturer indústria alimentària, tèxtil i metallúrgica Antiga Ebura , celta, fou la Liberalitas Julia romana, de la qual conserva les restes d’un temple romà basament i setze columnes de granit i capitell de marbre, probablement del s II Important mercat agrícola durant la dominació musulmana, fou reconquerida per Alfons I de Portugal 1165
Creixenturri
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Camprodon (fins el 1965, de Freixenet de Camprodon), al Ripollès, a l’esquerra del Ter, aigua avall de la vila; comprèn un petit sector de capçalera de la vall del Bac, tributària del Fluvià.
Antiga parròquia Sant Cristòfol, esmentada ja el 930 el lloc, el 904, entrà en decadència després dels terratrèmols de 1427-28 i esdevingué sufragània de Camprodon el 1507 L’antic castell de Creixenturri , arruïnat, fou donat el 1245 a Albert Sant-romà l’església parroquial i una part del poble, però, eren de la jurisdicció del monestir de Camprodon, el qual el refeu passà per compra als Puigpardines, per matrimoni als Cruïlles segle XIV i, finalment, els abats de Sant Joan de les Abadesses Destruït el castell el 1554 per ordre del lloctinent en la seva política de repressió de les…
Alentejo
Divisió administrativa
Antiga regió del S de Portugal situada entre el Tajo i la serra de l’Algarve.
Dividida en Alt Alentejo actualment districtes de Portalegre i d’Évora i Baix Alentejo actualment districte de Beja i un terç del de Setúbal, constitueix un peneplà amb una alçada mitjana de 200-300 m hi destaquen la serra de São Mamede 1 025 m i la serra d’Ossa 698 m Els rius s’agrupen en quatre conques la del Tejo, la del Sorraia, la del Sado i la del Mira El clima és continental i la vegetació típica és formada per alzinars i suredes Poc poblada, hi predomina la propietat latifundista amb el conreu extensiu de cereals Hi és important la ramaderia porcina i ovina i el cabrum L’Alentejo…
Beira
Divisió administrativa
Antiga regió del centre de Portugal, que fou dividida l’any 1952 en els districtes d’Aveiro, Coïmbra, Viseu, Guarda i Castelo Branco.
De clima semihumit, amb una gran variació de paisatges que constitueixen una àrea de transició entre el nord i el sud de Portugal, té una densitat de població baixa La Beira es divideix en tres grans conjunts la Beira Alta és un peneplà on hi ha una gran vall central, recorreguda pels rius Mondego i els seus afluents, que separa les serres del nord-oest de la Serra da Estrêla S'hi conrea blat de moro, vinya i productes d’horta Viseu i Guarda en són les poblacions més grans La Beira Baixa és una àrea bastant uniforme entre la Serra da Estrela i el riu Tejo, travessada pel riu Zêzere La…
Lisboa
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de Portugal, del districte homònim i d’Estremadura.
És situada a la vora del Tejo, a pocs quilòmetres de la desembocadura, a la sortida de l’estuari, anomenat Mar da Palha Des del 1900 ha experimentat un gran creixement demogràfic 360 000 h el 1900 709 179 h el 1940, que ha comportat l’expansió territorial per ambdues riberes de l’estuari del Tejo El terratrèmol del 1755 la destruí quasi per complet, i fou reconstruïda pel marquès de Pombal La part baixa Cidade Baixa, vora el riu, fou la part més castigada, i la seva reconstrucció fou feta sobre un pla regular, l’eix urbanístic del qual és la Praça do Comércio, oberta al Tejo pel Cais das…
Crespià
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, al límit amb la Garrotxa i amb l’Alt Empordà..
Situació i presentació Estès a l’esquerra del Fluvià, el qual en forma, en part, el límit meridional El límit occidental amb Maià de Montcal Garrotxa, és el torrent de Malhivern, afluent per l’esquerra del Fluvià, al qual riu desguassa just al límit d’ambdós termes El límit NW coincideix parcialment amb la riera de Can Vellana, fent una mena de tascó que s’interna vers septentrió entre els termes municipals de Maià de Montcal i Cabanelles Alt Empordà El límit N amb aquest darrer municipi prossegueix més a llevant per la riera de Cal Fluvi de Turbany, que desguassa a la riera de Sant Jaume,…
Esponellà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, a la dreta del Fluvià.
Situació i presentació El sector meridional és accidentat pels contraforts nord-orientals de les serres de Sant Patllari i del Ginestar El límit occidental del municipi ressegueix el camí de Banyoles a Dosquers, a ponent del qual hi ha el terme de Serinyà El límit meridional amb Fontcoberta passa pel torrent de Centenys, que s’uneix amb la riera de la Farga a l’aiguabarreig de les dues rieres comença el límit termenal de llevant amb Vilademuls que, més al N, passa vora Ca n’Aiats, fins arribar vora el mas de la Plana, on el límit del terme d’Esponellà torç vers l’W confrontant amb el terme de…