Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
golf de Finlàndia
Golf marí
Braç de l’E de la mar Bàltica limitat, al N, per Finlàndia, a l’E per Rússia i al S per Estònia.
D’origen tectònic, format en el Terciari, té una longitud de 430 km, una amplada de 60 a 120 km i una profunditat màxima de 115 m La costa és molt retallada, especialment la finlandesa Els principals ports són Hèlsinki i Kotka, a Finlàndia, Sant Petersburg i Viipuri a Rússia, i Tallinn a Estònia Hi desguassen, entre altres el Neva i el Narva, que el comuniquen amb els llacs Ladoga i Peipus, respectivament És glaçat de tres a cinc mesos l’any per la seva poca salinitat
collada de Toses
Collada
Depressió (1 800 m) de l’alineació pirinenca de direcció W-E.
S'inicia amb la serra de Cadí, el Moixeró, la Tossa, el Puigllançada i el pla d’Anyella i continua, després dela collada, per la creu de Maians, el pla de les Salines, la serra de Gorrablanc, els massissos del Puigmal, de Bastiments, de Costabona i del Canigó és el més important dels ports que comuniquen la Cerdanya a través dela vall d’Alp amb la Catalunya central a través de…
Setcases
Setcases
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès.
Situació i presentació L’extens municipi de Setcases 49,12 km 2 constitueix l’extrem NW de la Vall de Camprodon, a la capçalera del Ter, i el seu terme forma un gran semicercle amb la base als grans cims dels Pirineus axials, al límit amb el Conflent i el Vallespir i, per tant, de l’Estat espanyol i el francès, des del puig de Bastiments 2874 m, a l’W, fins a Costabona 2464 m, a l’E, passant pel pic de la Dona 2702 m, el puig de la Llosa 2503 m, Roques Blanques 2454 m i Roca Colom 2502 m, aquests dos envoltant el circ de Concròs, i el coll de Pal 2374 m La corba del semicercle és tancada a l…
Finlàndia
Estat
Estat del nord d’Europa, el més oriental dels estats escandinaus, situat entre Rússia, a l’E, amb la qual té més de 1.000 km de frontera, la mar Bàltica, al S i l’W, Suècia, al NW, i Noruega, al N; la capital és Hèlsinki.
La geografia física El relleu i la geologia Geològicament, Finlàndia forma part de l’escut bàltic, el qual no hi ha experimentat les alteracions que l’han afectat a la península escandinava, de la qual també és el basament, i que n’han modificat l’orogènia El país és constituït per un gran peneplà, format principalment per materials granítics i cobert d’un gran gruix de sediments fluvioglacials, afectat només per la presència d’algunes fractures resultants de la tectònica terciària i per la gran massa de glaç del Quaternari Tret del petit sector del NW, que s’endinsa entre Noruega i Suècia…