Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Feitús
Poble
Poble del municipi de Llanars (Ripollès), a la capçalera del riberal de Feitús, afluent del Ter per l’esquerra, que desemboca al poble de Llanars.
És limitat, a l’oest, per la serra de Feitús puig de les Agudes, 1978 m alt, alineació que des del puig Sistra 1 988 m alt, contrafort meridional de Costabona, davalla cap al sud L’església és dedicada a sant Pere
els Munts
Serra que separa el Ripollès del Lluçanès i de la plana de Vic (Osona) i constitueix la partió d’aigües entre les conques del Ter (rieres de Sora, Cussons, Bajalou, Talamanca i Sorreigs) i del Llobregat (riera Gavarresa).
És un gran plec anticlinal format per capes alternants de materials sedimentaris gresos, margues i, juntament amb el seu contrafort de la serra de Bescanó, forma la continuació de la serra de Bellmunt Disminueix vers l’W bruscament i s’extingeix més enllà de Sant Agustí de Lluçanès Vers el S en deriven les serres de Sant Salvador de Bellver i de Sobremunt
vall d’Estiula
Vall
Vall del municipi de les Llosses (Ripollès), tancada al N per la serra de Sant Marc (coronada pel santuari de Sant Marc d'Estiula al nord, el pla de l’Auró al sud i la serra de las Ajagudes a l’oest.
Es troba situat al nord del terme, al fons de la vall d’Estiula , tancada per la serra de Sant Marc coronada pel santuari de Sant Marc d’Estiula al nord, el pla de l’Auró al sud i la serra de las Ajagudes contrafort oriental dels rasos de Tubau a l’oest, i drenada pel torrent d’Estiula o de la Cabana, afluent per la dreta del riu Merdàs En un coster, a l’esquerra del riu, hi ha l’església parroquial, dedicada primitivament a sant Pere 1040, després a sant Pere i a sant Feliu 1319 i actualment només a Sant Feliu refeta el 1640, fou completada el 1731 Té l’origen en una villa rural…
puig Cerverís
Muntanya
Contrafort meridional del massís de Balandrau (Ripollès), de 2 206 m d’alt.
Palmerola
Poble
Poble i antic municipi del Ripollès agregat el 1991 a les Llosses, al límit amb el Berguedà.
El relleu és format per plecs subpirinencs que han afectat les margues i les argiles eocèniques de la Depressió Central Catalana El coll de puig Lluent 1 629 m alt i el serrat de Faig-i-branca 1 515 m s’alcen al sector nord-occidental del terme, al límit amb la Pobla de Lillet el puig Miró 1 306 m, contrafort dels rasos de Tubau, al límit amb el de Sant Jaume de Frontanyà, i, més al sud, el serrat de Molló 1212 m, al límit amb el de Borredà L’economia, estacionària, es basa en l’explotació forestal i en els serveis originats per la carretera de Berga a Ripoll han desaparegut dues indústries…
turó de Corones
Muntanya
Contrafort S (1 517 m) de la serra de Sant Amanç, dins el terme d’Ogassa (Ripollès), damunt Sant Martí d’Armàncies.
serra de Gorrablanc
Serra
Contrafort (2 547 m) SW del Puigmal, a la línia de crestes que separa el Ripollès (Toses) de l’Alta Cerdanya (Vallsabollera).
la Cau
Muntanya
Contrafort occidental (ras de la Cau, 1 425 m) de la serra de Milany (Ripollès), termenal dels municipis de Vidrà, Vallfogona de Ripollès i Ripoll.
Prop del cim, dins el darrer d’aquests termes, hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Cau
puig Sistra
Massís
Massís muntanyós (1.985 m alt.) de la vall de Camprodon (Ripollès), contrafort meridional del pic de Costabona (del qual és separat per la collada Verda, 1.922 m), que separa les conques del Ter, del Ritort i de la ribera de Feitús, i és termenal dels municipis de Setcases, Molló i Llanars.
puig Lluent
Cim
Cim (1.640 m alt.) de la serra de puig Lluent, contrafort sud-oriental de la serra del Catllaràs, que separa les conques de l’Arija (terme de la Pobla de Lillet, Berguedà) de les de la riera de Merdançol (terme de Castell de l’Areny, al Berguedà, i de les Llosses, al Ripollès).