Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Planès de Rigard
Paisatge muntanyós de la població de Planès (Ripollés)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Planoles (Ripollès), fins el 1967 de Toses, situat a 1.207 m alt., a l’esquerra del Rigard, vora la carretera de Ribes de Freser a Puigcerdà (on hi ha l’hostal de Planès).
Té una interessant església romànica, que depenia de la parròquia de Nevà
Corrubí
Poble
Poble (1 225 m alt.) i parròquia (Sant Llorenç) del municipi de les Llosses (Ripollès), al vessant S dels rasos de Tubau, a l’esquerra del rec de Corrubí
, capçalera de la riera de Merlès.
Al s XIX depenia de Sant Esteve de la Riba Fins el 1974 formà part del terme de Viladonja
Sant Marc d’Estiula
Santuari
Santuari situat a 1.387 m alt., al cim de la serra de Sant Marc
(continuació vers l’E dels rasos de Tubau, que separa les valls de Gombrèn i d’Estiula), al municipi de les Llosses (Ripollès), dins l’antic terme de Viladonja.
El cim és termenal dels municipis de Campdevànol, Gombrèn i Viladonja És documentat des del 1672 depenia de la parròquia d'Estiula
Vilaró
Veïnat
Veïnat del municipi de Pardines (Ripollès), situat a l’esquerra de la vall de Pardines, a l’esquerra del Segadell, prop de la confluència d’aquest darrer amb el torrent de Vilaró.
Eclesiàsticament depenia de l’església de Santa Magdalena, ara en ruïnes, erigida el 1170 com a sufragània de Pardines i que forma un petit veïnat sobre el de Vilaró
Sant Bernabé de les Tenes
Poble
Poble del municipi de Ripoll (Ripollès), aturonat a la dreta de la riera de Vallfogona.
La villa Tennas , o Tendas , pertanyia al monestir de Ripoll des del 890 La parròquia s’organitzà al s XI depenia del monestir i era servida des de Ripoll El 1878 es reorganitzà independentment, però ara és servida des de Vallfogona
Puig-rodon
Antic poble
Antic poble i parròquia (Sant Quintí, popularment Quentí) del municipi de Campdevànol (Ripollès), a l’extrem occidental del terme, a 1 122 m alt..
La parròquia fou donada pel comte Bernat II de Besalú al monestir de Ripoll 1096, del qual depengué sempre Resta part de l’església romànica s XII, ampliada posteriorment El 1910 tenia 46 h En depenia com a sufragània SantPere d’Auira
Perella
Església
Antiga vil·la rural, actual masia i església de Santa Magdalena, del municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), situada dalt un turó, a la dreta del Ter.
Consta ja el 887 i depenia del monestir de Sant Joan de les Abadesses L’església, edificada el 1145, restà sotmesa a la parròquia de Sant Joan i Sant Pol de la vila de Sant Joan actualment depèn de la parròquia de Sant Pau de Segúries i es conserva en culte La masia ha estat renovada
Saltor
Parròquia
Antiga parròquia rural (Sant Julià de Saltor) del municipi d’Ogassa (Ripollès), situada al vessant sud del puig de Sant Amanç.
El lloc pertanyia des del 890 al monestir de Santa Maria de Ripoll L’església, que guarda la nau del s XI sense l’absis primitiu, és unida a la rectoria El 1686 la parròquia era regida pel domer de SantPere de Ripoll En depenia Vidabona Prop seu hi ha un refugi del Centre Excursionista Pirinenc
Vinyoles de Portavella
Poble
Poble i antiga parròquia (Sant Martí de Vinyoles) del municipi de les Llosses (Ripollès), situat a l’E del terme, prop del límit amb el de Sora.
La parròquia de Sant Martí ocupa un lloc dominant 1 020 m alt als vessants meridionals de la serra de Santa Margarida Existia ja el 925, que el bisbe Jordi cedí el domini de l’església i parròquia de Sant Martí al monestir de Ripoll En l’aspecte civil depenia del castell de la Guàrdia de Ripoll el poble fou anomenat també Vinyoles de la Guàrdia El nom de Portavella prové d’un mas proper a l’església Aquesta es reedificà al s XII, i es transformà en una obra barroca el 1703, hom hi obrí capelles laterals i un campanar de torre sobre l’absis principal La parròquia arribà a un cens…
vegueria de Ripollès
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya.
Fou creada al segle XIII amb una part de l’actual comarca del Ripollès, car no comprenia la vall de Ribes, que formava una sotsvegueria autònoma, dependent de la vegueria de Cerdanya i després de Camprodon , ni la vall de Sant Joan, a partir del torrent de Ribamala , que depenia de la vegueria de la Ral S'hi incloïen els termes de Ripoll i Campdevànol, tot el gran terme de la Guàrdia del Ripollès, Mogrony i Mataplana També hi foren inclosos, a partir de la creació del comtat d’Osona 1356, els termes de Sora i de Besora No tingué veguers específics i era regit pels veguers d’Osona, els quals…