Resultats de la cerca

Existia ja el 1014 Perdé la majoria dels seus antics masos al segle XIV i es convertí en una sufragània de Sant Vicenç de Palmerola Hom l’ha confosa sovint amb Sant Julià de Cosp antiga sufragània de Sant Jaume de Frontanyà, també del municipi de les Llosses

El lloc és esmentat ja l’any 905 L’església, un petit edifici romànic ara sense culte, existia ja el 1140 En tenien cura els masos de Cosp , Lloberes i Camprubí, de Castell de l’Areny La seva demarcació, dita de Cosp, forma un apèndix del municipi de les Llosses entre els de Sant Jaume de Frontanyà i Castell d’Areny Berguedà Sovint ha estat confosa, equivocadament, amb amb Sant Julià de Palmerola o de Vilacorba , també del municipi de Les Llosses

El lloc pertanyia des del 890 al monestir de Santa Maria de Ripoll L’església, que guarda la nau del s XI sense l’absis primitiu, és unida a la rectoria El 1686 la parròquia era regida pel domer de SantPere de Ripoll En depenia Vidabona Prop seu hi ha un refugi del Centre Excursionista Pirinenc

Existia ja el 1044 La seva església romànica, al s XII, es troba avui dia en ruïnes Era servida per sacerdots de la comunitat de Sant Pere de Ripoll, i el 1592 fou unida a Sant Julià de Saltor Tingué un quant temps d’independència al s XVII, que s’accentuà el seu caràcter de santuari marià, però aviat retornà a la seva subjecció a Saltor

El relleu és format per plecs subpirinencs que han afectat les margues i les argiles eocèniques de la Depressió Central Catalana El coll de puig Lluent 1 629 m alt i el serrat de Faig-i-branca 1 515 m s’alcen al sector nord-occidental del terme, al límit amb la Pobla de Lillet el puig Miró 1 306 m, contrafort dels rasos de Tubau, al límit amb el de Sant Jaume de Frontanyà, i, més al sud, el serrat de Molló 1212 m, al límit amb el de Borredà L’economia, estacionària, es basa en l’explotació forestal i en els serveis originats per la carretera de Berga a Ripoll han desaparegut dues indústries…

Situat a l’extrem oriental del terme, a la vall de Bianya, a la capçalera de la riera de Santa Llúcia de Puigmal , que neix a ponent del coll de Sentigosa i aflueix, per l’esquerra, juntament amb la riera del Farró, a la de Sant Ponç d’Aulina Existia ja el 890 i passà després a ésser propietat del monestir de Sant Joan El 1165 es reedificà i consagrà l’església, que encara es conserva Des del s XV fou sufragània de Sant Julià de Vallfogona, i actualment depèn de Sant Joan de les Abadesses