Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Rama

L’antic casal de Rama, substituït a la fi del segle XIX per un petit palau versallesc
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Ripoll (Ripollès), fins el 1970, del de la Parròquia de Ripoll.
És situat a la dreta del Ter, aigua amunt de la vila, al voltant de l’ hostal de Rama i de la masia dita la Torre de Rama
Bruguera

Bruguera
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.200 m) del municipi de Ribes de Freser (Ripollès) situat al vessant occidental del Taga, a la capçalera de la riera de Bruguera, afluent, per l’esquerra, del Freser; l’església parroquial de Sant Feliu és romànica.
Formà municipi fins a mitjan segle XIX
Llentes
Masia
Masia del municipi de les Llosses (Ripollès), al N del terme, al vessant meridional del ras de Llentes, sector dels rasos de Tubau en contacte amb la serra de Sant Marc d’Estiula.
Donà nom, al s XIX, al terme i parròquia de Corrubí
Corrubí
Poble
Poble (1 225 m alt.) i parròquia (Sant Llorenç) del municipi de les Llosses (Ripollès), al vessant S dels rasos de Tubau, a l’esquerra del rec de Corrubí
, capçalera de la riera de Merlès.
Al s XIX depenia de Sant Esteve de la Riba Fins el 1974 formà part del terme de Viladonja
Angelats
Masia
Masia del terme municipal de Campelles (Ripollès), situada en un coster, a la dreta del Freser.
Fou adquirida el 922 per Emma, abadessa de Sant Joan de les Abadesses i filla del comte de Barcelona Guifré el Pelós A la vora del riu fou construïda, a la segona meitat del segle XIX, una residència d’estiu amb un gran parc
Sant Joan de Mataplana
Església
Església del municipi de Gombrèn (Ripollès), situada sota les restes del castell de Mataplana .
Existia el 1175 i era la capella del castell És un petit edifici romànic, restaurat el 1618, el 1859 i darrerament el 1969 Una pseudotradició del segle XIX voldria que hi hagués nascut a prop Joan de Mata, fundador dels trinitaris, i per això se n'ha dit, sense fonament, SantJoan de Mata
Monegals
Plana destinada a conreus i pastures, situada darrere el puig de Sant Pere de Mogrony (Gombrèn, Ripollès), dins l’antiga batllia de Pardinella, del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
És esmentada ja el 1125 Hi ha les ruïnes d’un antic mas que es despoblà a mitjan segle XIV i fou poblat de nou entre els segles XVII i XIX Una llegenda, basada en el nom, diu que era un antic monestir benedictí d’on potser baixaren els monjos que fundaren el monestir de Ripoll
coll de Canes
Collada
Depressió de la Serralada Transversal, entre el puig Estela i el pla de Falgars, entre les valls de les rieres de Vallfogona (Ripollès) i Ridaura (Garrotxa).
Hi passa la carretera de Ripoll a Olot Una llegenda originada al s XIII afirma l’existència d’un drac en una cova propera, que el cavaller Dolcet vencé amb l’ajuda d’un mirall la fera hauria mort d’espant en veure-s’hi reflectida Les restes que hom considerava del drac es conservaren a l’ermita de Sant Eudald de Ripoll fins al s XIX
el Remei

El santuari de la Mare de Déu del Remei (Ripollès)
© Antonio Mora Vergés
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Remei) del municipi de Ripoll (Ripollès).
És situat als vessants meridionals de la serra del Catllar, al veïnat dels Brucs Havia estat anomenat del Prat sembla que el feu bastir la mestressa del mas de Puiggrau, cognomenada Prat Esmentat al segle XVII, fou ampliat al XVIII i al XIX, destruït el 1936 i reedificat el 1947 Fins el 1970 pertanyia a l'antic terme de la Parròquia de Ripoll Era conegut pel Remei de Dalt, en oposició al Remei de Baix , santuari bastit prop de la carretera de les Llosses, actualment arruïnat
vescomtat de Canet

Vescomtes de Canet
©
Història
Territori feudal concedit per Sanç I de Mallorca (1321) a favor del seu conseller Guillem de Guàrdia (o Saguàrdia), senyor del castell de Guàrdia, al Ripollès, i de la baronia de Canet.
Els seus descendents són coneguts indistintament amb els cognoms Guàrdia o Saguàrdia i Canet El vescomtat passà successivament, a la mort de Ramon de Guàrdia ~1350, als Fenollet, vescomtes d’Illa, i als Pinós, barons de Pinós i de Mataplana Lluís XI de França, ocupat el Rosselló, donà el vescomtat a Nicolau de Llupià 1463 i, el 1465, a Gastó de Lió, senescal de Saintogne 1465 Temporalment també, Joan II de Catalunya-Aragó el cedí a Pere de Rocabertí, governador general d’aquell comtat 1472-75 A partir del segle XVI fins a l’inici del segle XIX figura entre els títols nobiliaris…