Resultats de la cerca

Situació i presentació Abans pertanyent a la comarca de la Noguera, forma part del Segrià des de l’any 1989 De 12,31 km 2 d’extensió, s’estén a la dreta de la Noguera Ribagorçana, al límit amb la comarca de la Noguera El límit de llevant del terme passa pel curs del riu esmentat, que fa de divisòria amb el municipi d’Albesa Noguera A ponent el municipi confronta amb Alguaire i amb Vilanova de Segrià i a migdia termeneja amb Corbins, tots ells municipis segrianencs Hi passen diversos recs que s’alimenten del canal de Pinyana entre ells cal esmentar el de Ratera, el Regueret o la Cecleta…

L’edifici, document al segle XVIII, és de planta rectangular, la porta és amb llinda i la coberta, de fusta, de doble vessant Hi ha un senzill retaule, de la fi del segle XIX, dedicat a santa Eulàlia A l’octubre del 2018 s’inaguraren les obres de restauració de la capella

Situació i presentació El Llobregat fa de termenal a llevant amb els termes de Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí El municipi comprèn una part plana, propera al riu, extensament conreada, i una part més accidentada a ponent Montpedrós o muntanya de Sant Antoni 304 m, que donà nom antigament al terme Santa Coloma de Montpedrós, fita al NW amb Sant Vicenç dels Horts i amb Torrelles de Llobregat, i el Pi de Can Cartró 332 m, al SW, on conflueixen els termes de Santa Coloma, Torrelles, Sant Climent i Sant Boi de Llobregat El terme és drenat per diverses escorrenties de la serra tributàries…

És, amb el seu recorregut total de 530 m, la segona del Principat de Catalunya en importància topogràfica Coneguda des del s XVI, fou visitada ja a la fi del s XVIII Fde Zamora, ALaborde, però l’exploració sistemàtica es féu a mitjan s XIX VBalaguer, PBertran i Bros El 1930 fou inaugurat un sistema d’illuminació creat per l’enginyer Carles Buïgas Després de la guerra civil de 1936-39 estigué abandonada durant molts anys El 1985 s’obrí de nou, després de dos anys d’obres s’ha millorat el recorregut, la illuminació, els accessos i l’aparcament i s’han restaurat les zones depredades pels…

És esmentat al començament del s XIII com a pertanyent a la casa de Montcada Al final de l’edat mitjana depenia de Benifassà i, més tard, dels carmelitans de Cardó

El lloc és esmentat ja al segle X, que fou adquirit pel monestir de Sant Cugat del Vallès Passà, posteriorment, a un canonge de Barcelona, que en féu donació 1147 al capítol canonical, que el cedí a l’hospital de la catedral Depengué fins el 1746 de la parròquia de Sant Climent de Llobregat Sota l’ermita, prop de l’actual cementiri, hi ha les restes d’una villa romana del segle I

Juntament amb els terrenys de la masia de Can Balasc Barcelona, forma part de la reserva natural parcial de la Rierada-Can Balasc que, amb una superfície de 379,9 ha als municipis de Molins de Rei, Sant Cugat del Vallès i Barcelona, dins del Parc Natural de Collserola