Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
la Palma
Caseria
Caseria del municipi de l’Aldea (Baix Ebre), vora el canal de l’esquerra de l’Ebre, davant d’Amposta.
santuari del Camí
Santuari
Santuari (Mare de Déu del Camí) del municipi de Cambrils (Baix Camp), esmentat ja al s XIV.
L’actual església, de notables proporcions, és obra del s XVIII
coll de la Batalla
Collada
Coll del municipi de Cabassers (Priorat) i a Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre).
Miramar
Lloc del municipi de Mont-roig del Camp (Baix Camp), a la costa, entre les puntes dels Penyals i Porquerola, a llevant de l’Hospitalet de l’Infant.
El lloc fou adquirit els primers anys del s XV pel municipi de Barcelona, juntament amb els llocs de Banyoles, Flix i la Palma, damunt l’Ebre, per tal de construir una ruta que assegurés a la ciutat el proveïment del blat que baixava per l’Ebre Banyoles A Miramar, igualment com a Flix i a Banyoles, s’hi construí una gran llotja de la qual queden les restes per emmagatzemar el blat que arribava en carros de Banyoles i que esperava d’ésser carregat en naus vers Barcelona A mitjan s XV Móra substituí Banyoles, però a la fi del mateix segle el camí i les installacions de Miramar…
serra dels Gorraptes
Serra
Serra dels municipis de Cabassers (Priorat) i la Palma d’Ebre i Vinebre (Ribera d’Ebre).
la Banya
Far de la Punta de la Banya
© Fototeca.cat
Península formada en època relativament moderna (existent, però, ja al s XV) amb els al·luvions de l’Ebre a l’extrem meridional del delta.
És unida a la terra ferma per l’istme del Trabucador a l’extrem oposat, la punta del Galatxo es troba enfront de Sant Carles de la Ràpita Montsià, al terme municipal del qual pertany, tot i que l’esmentat istme l’uneix al terme d’Amposta la seva costa septentrional, o costa de Dins, constitueix el límit meridional del port dels Alfacs entre la punta de Palma Marina i l’istme del Trabucador hi ha el moll i les altres installacions de les Salines de la Ràpita o de la Trinitat L’extrem meridional de la costa de Fora és la Testa de la Banya, prop de la qual hi ha el far de la Banya…
punta del Ramonet
Cim
Cim dels municipis de la Bisbal de Falset (Priorat) i la Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre).
la Bisbal de Falset
La Bisbal de Falset
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Es troba a l’extrem nord-occidental de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre i molt proper a les Garrigues Limita amb Margalef E, Cabassers S, la Palma d’Ebre W i Flix N, aquests dos últims municipis pertanyents a la comarca de la Ribera d’Ebre És situat a la vall del riu de Montsant, el qual separa els darrers contraforts occidentals de la serra de la Llena, al N del territori 589 m a les Costeres, 511 m al Còdol, al límit amb Margalef 469 m a la Costa, dominant el poble de la Bisbal, dels vessants també més occidentals de la serra de Montsant 617 m…
baronia de Cervelló
Geografia històrica
Jurisdicció feudal que comprenia els termes de Cervelló, la Palma de Cervelló, Pallejà, Sant Boi, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat, Vallirana i Oleseta, a la marca del Penedès.
Té l’origen en el castell termenat de Cervelló, que fou venut el 992 per Ramon Borrell i Ermengol, fills del comte de Barcelona Borrell II, a Bonfill, senyor del castell de Masquefa els seus descendents adoptaren el nom de Cervelló i posseïren la baronia fins el 1297, que Guerau de Cervelló i de Cabrera la vengué a Jaume II per 130 000 sous barcelonesos Passà a la casa comtal de Pallars El 1374 Roger de Comenge, vescomte de Bruniquel, fill i hereu d’Elionor de Pallars, la vengué a la reina Elionor Restà en poder de la corona fins que fou adquirida per la ciutat de Barcelona el 1390 El 1411,…