Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Aba
Ciutat
Ciutat de Nigèria, 64 km al NE de Port Harcourt.
Mercat d’oli de palma i centre industrial dins el hinterland de Port Harcourt sabó, fusta, teixits, que rep energia des d’un jaciment de la conca de l’Imo per un gasoducte
Benin City
Ciutat
Capital de l’estat d’Edo, Nigèria.
És un centre comercial fusta, cautxú, oli de palma i de recerca agronòmica, seu del West African Institute for Oil Palm Research Encreuament de carreteres i aeroport internacional Fou la capital de l’antic regne de Benín
Saquera
Despoblat
Despoblat recent del municipi de Trevillac (Fenolleda), al centre d’un altiplà d’una altitud mitjana de 600 m.
És al sector oriental del terme, vora les restes del castell de Saquera , esmentat ja el 1023, juntament amb el veí castell de Palma, del terme de Campossí El 1420 era senyor d’aquests castells Bernat Berenguer de Perapertusa
Owo
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Ondo, Nigèria.
Situada a l’extrem meridional de les muntanyes de Kukuruku, és un centre comercial del cacau i també del nyam, mandioca, moresc, arròs, oli de palma i copra La regió, anteriorment coberta per dens bosc tropical, practica actualment el conreu del cotó i l’explotació forestal
Port Harcourt
Ciutat
Capital de l’estat de Rivers, Nigèria.
Situada a l’esquerra del delta del riu Níger, al golf de Biafra, és el segon port del país, a través del qual exporta carbó, oli de palma i zinc, i on hi ha installats grans complexos de companyies petrolieres És també un centre productor de tabac, indústria alimentària oli i planta d’alumini
Benín
Geografia històrica
Antic regne situat a l’oest del delta del Níger, a l’actual Nigèria.
Els seus creadors foren els binis, amb influències del poble ioruba Assolí una avançada civilització de caràcter urbà sota l’autoritat d’un rei sagrat, l' oba Aquest regne fou descobert el 1485 pels portuguesos, i els quatre segles següents reeixí a conservar la independència, tot i tenir relacions constants amb els europeus, que hi anaven a cercar esclaus i a proveir-se de vori, pebre i oli de palma Durant l’època d’apogeu de la ciutat estat ss XIII-XVII, sorgí el cèlebre art de Benín Arruïnat al s XVIII per les guerres constants, provocades amb vista a capturar els esclaus que…
l’Aldea
![](/sites/default/files/media/FOTO/A099364.jpg)
Antic poble de l’Aldea, on destaca l’ermita de la Mare de Déu de l’Aldea i la torre fortificada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre, situat a l’esquerra de l’Ebre, al començament de la zona del delta.
Situació i presentació El municipi de l’Aldea fou creat el 21 d’abril de 1983 per la segregació del terme de l’antiga pedania de l’Aldea, fins aleshores integrada en el gran municipi de Tortosa El terme, al sector de contacte entre el delta i les terres de secà o garriga de l’esquerra de l’Ebre, i allargat de N a S és gairebé el doble de llarg que d’ample, limita al NW amb el terme de Tortosa la pedania de Campredó, al NE amb el municipi de Camarles, al SE amb el municipi de Deltebre antiga pedania de Jesús i Maria i al SW, tot seguint el curs de l’Ebre, amb Amposta El territori és planer,…
Nigèria
![](/sites/default/files/media/FOTO2/ES081_N1.jpg)
Estat
Estat de l’Àfrica occidental que limita a l’W amb Benín, al NW i al N amb Níger, al NE amb el Txad, a l’E amb el Camerun i al S amb l’ampla façana del golf de Guinea; la capital és Abuja.
La geografia física El relleu de Nigèria presenta tres sectors ben diferenciats una gran plana costanera de 400 km de longitud, amb una altitud màxima de 76 m, que és formada per materials transportats pel riu Níger que desemboca en un delta i per altres rius, curts però cabalosos la regió formada per turons granítics, l’alçada dels quals no supera els 600 m, limitada pels rius Níger i Benue, al N i la regió d’altiplans, de 600 a 700 m d’altitud, que forma part ja del domini sudanès, i que assoleix l’altitud màxima al Bauchi Plateau El clima és càlid i humit, amb temperatures mitjanes anuals…
l’Ebre
El riu Ebre al seu pas per la ciutat d’Amposta
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…
Deltebre
Vista aèria de la Cava (Deltebre)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre, a l’extrem NE del delta de l’Ebre.
Situació i presentació El municipi de Deltebre fou creat per decret de 20 de maig de 1977 per la segregació de les partides de Jesús i Maria i de la Cava, fins aleshores dins el municipi de Tortosa El seu terme es troba a l’extrem nord-oriental del delta, al darrer tram de l’Ebre la gola de Sorrapa, que porta cabal a la mar El límit meridional és seguit pel mateix riu en una llargada de 22 km, incloent-hi l’illa de Gràcia al mig del riu, a l’altura de Jesús i Maria el límit nord-oriental és format per la costa mediterrània, des de l’antiga gola de Llevant o de Tramuntana entre les illes de…