Resultats de la cerca
Es mostren 4453 resultats
Isanta
Masia
Antiga quadra i masia del municipi de Lladurs (Solsonès), situada al vessant meridional de la roca dels Moros, a l’esquerra de la rasa d’Encies.
Hi ha una església, dedicada a sant Pere, que depenia de la de Canalda Al sud, al vessant del Cardener, hi ha la masia i església de Vilanova d’Isanta
barranc de l’Infern
Barranc
Afluent per l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a l’estret de Collegats, que neix a la serra del Boumort, dins el terme de la Conca de Dalt; forma el límit entre el Pallars Jussà i el Sobirà.
l’Hostal dels Alls
Barri
Barri conurbat amb el de l’Estació al municipi de l’Aldea (Baix Ebre), amb el qual forma el nucli de l’Aldea, cap del municipi, situat a la carretera de Barcelona a València, a 1 km i mig de Paitrossos.
Hortoneda
Poble
Poble del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), situat a l’esquerra del torrent de Llabro, afluent de la Noguera.
L’església parroquial Santa Maria és d’origen romànic el notable campanar de planta octagonal s’arruïnà vers el 1910 El lloc fou de la senyoria dels comtes de Pallars Fou municipi independent fins el 1969 L’antic terme comprenia, a més, els pobles d'Herba-savina i Pessonada, els llogarets de Segan i Vilanoveta i la quadra de Llania
Hortoneda
Caseria
Caseria del municipi de Clariana de Cardener (Solsonès), situada als plans de dalt de la carena entre el riu Negre i el Cardener.
L’església Sant Roc depèn de la parròquia de Riner
Herba-savina
Poble
Poble del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), situat a 1 018 m d’altitud, al vessant meridional de les serres del Boumort i de Pessonada, a la dreta del riu de Carreu.
L’església parroquial Santa Maria depèn de la de Pessonada La reforestació n'ha provocat el despoblament quasi total Formava part del vescomtat de Vilamur i de l’antic terme d’Hortoneda de la Conca
Fontanet
Vista de l'església de Sant Miquel de Fontanet
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Torà (fins el 1968, del de Llanera de Solsonès), a la vora de la riera de Llanera, a 2 km de la vila.
La seva antiga església parroquial Sant Miquel depèn de la de Torà al segle XIX en depenien les de Figuerola i de Puigredon i la quadra de Jovans
el Flamisell
Aspecte del riu Flamisell al seu pas per la Pobla de Segur (Pallars Jussà)
© Jaume Ferrández
Riu
Riu afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa a la Pobla de Segur (Pallars Jussà).
Rep les aigües del massís pirinenc de Peguera, que culmina a 2982 m d’altitud La seva vall, orientada de N a S vall Fosca o ribera de Flamisell , és encaixada més de 1200 m, respecte al muntanyam, fins a Beranui, des d’on s’obre per la Pobleta de Bellveí i Senterada, fins a la Pobla de Segur, on desguassa a la cua del pantà de Talarn Té 34 km de llarg, amb un fort desnivell, i un cabal mitjà de 7,75 m 3 /s Ja l’any 1914 fou equipat per a la producció d’energia elèctrica 56500 kW de potència, distribuïda entre quatre centrals, que, seguint el curs de l’aigua, són Cabdella, Molinos…
Ferreries
Vista del barri de Ferreries, que concentra més de la sisena part de la població de la ciutat de Tortosa, al Baix Ebre
© Fototeca.cat
Raval
Raval de Tortosa, a la dreta de l’Ebre, davant el nucli urbà.
Era una antiga illa illa de Gènova, actualment soldada a la riba dreta del riu El nom es deu a les foneries de ferro i de metall, que encara hi persisteixen, i potser als ferrers establerts prop dels hostals extramurs, que són citats ja per Despuig el 1577 fins fa poc hi tenien l’origen encara els serveis de viatgers Hi havia l’antic convent trinitari de Sant Blai Ha estat molt perjudicat en tots els setges que hi ha hagut a la ciutat Els ravals de la Creu i el de Sant Vicent hi són inclosos