Resultats de la cerca
Es mostren 4116 resultats
Sangosta
Veïnat
Veïnat del municipi de Caçà de la Selva (Gironès), a l’W de la vila.
Prop seu hi ha l’ermita del Remei, construïda al s XVIII, molt visitada pels devots de la comarca, on té lloc un aplec a l’octubre
Saltillo
Ciutat
Capital de l’estat de Coahuila, Mèxic.
Centre agrícola i comercial, la seva població s’ha duplicat en deu anys Indústries alimentària, siderúrgica, paperera, tèxtil i de maquinària agrícola Important nus de comunicacions Té aeroport Centre d’ensenyament superior Universidad Autónoma de Coahuila, fundada el 1867, Universidad Autónoma del Noreste, el 1974 i Universidad Autónoma Agraria “Antonio Narro”, el 1923
Salt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació Afronta amb el terme de Sant Gregori W i N, del qual és separat pel Ter, Girona N i E, Vilablareix S i amb el de Bescanó SW, separat en part per la Séquia Monar El territori s’estén per la plana de la riba dreta del Ter i és travessat, parallel al Ter, per la séquia Monar, la qual pren les aigües del Ter per la dreta, al terme de Bescanó El municipi de Salt comprèn el poble d’aquest nom, que n’és el cap, i l’antic veïnat de Salt o barri de Sant Antoni En conjunt forma un continu urbà amb el poble de Santa Eugènia de Ter, del terme de Girona, que enllaça amb la capital…
Sallent
Despoblat
Despoblat del municipi de Benifallet (Baix Ebre), proper a l’antic monestir de Cardó.
És esmentat al començament del s XIII com a pertanyent a la casa de Montcada Al final de l’edat mitjana depenia de Benifassà i, més tard, dels carmelitans de Cardó
Salamanca
Ciutat
Ciutat de l’estat de Guanajuato, Mèxic, a la vora del riu Lerma.
És important centre agrícola i comercial, mercat del blat, moresc, llegums i fruites, que prosperen en el clima temperat de la regió de Bajío, on se situa la ciutat Té refineria de petroli, molins fariners, indústria tèxtil, adoberia de pells, productes químics i ceràmica
Reynosa
Ciutat
Ciutat de l’estat de Tamaulipas, Mèxic, a la plana costanera del golf de Mèxic a prop de la frontera amb els EUA.
Centre de transports accessibles per autopista, ferrocarril i aire des de les principals ciutats del S de Texas i del NE de Mèxic, té refineria de petroli i indústria petroquímica, i gasoducte que porta el gas natural als EUA i a Monterrey, 225 km al SW Té indústria tèxtil del cotó, destilleries, serradores, material de la construcció i explotacions ramaderes de bovins
Revillagigedo
Arxipèlag
Arxipèlag mexicà a l’oceà Pacífic, d’origen volcànic.
Forma part de l’estat de Colima L’integren les illes, deshabitades, de Clarión, Roca Partida, San Benedicto i Socorro, volcans apagats que constitueixen la part emergida d’una serralada submergida Té dipòsits de guano Rebé aquest nom en honor del virrei de Nova Espanya 1784-89 Juan Vicente de Güemes, comte de Revilla Gigedo Les seves aigües són especialment riques en grans espècies pelàgiques, com ara taurons, rajades, dofins i balenes, i les illes concentren una gran diversitat i abundància d’ocells marins L’any 2016 fou inclòs en la llista del patrimoni natural de la humanitat de la UNESCO
el Revardit
Riu
Riu que neix als vessants orientals del massís de Rocacorba dins el terme de Canet d’Adri (Gironès), fa de límit entre aquest terme i el de Camós (Pla de l’Estany), penetra al de Palol de Revardit i aflueix al Terri per la dreta dins el de Cornellà del Terri, davant Sords.
Remolins
Barri
Barri de la ciutat de Tortosa (Baix Ebre), al N del nucli antic.
S'hi localitza l’església parroquial de Sant Jaume, fundada ja al s XI També hi havia hagut l’església de Sant Nicolau i el call jueu s’hi han trobat importants restes romanes i un motlle de plater àrab La seva fesomia urbana conserva el perfil medieval i llocs com el carrer de Gentildones o la plaça del Platger Enderrocada la muralla al començament del s XX, queda encara ben patent la separació del call en un ample espai no edificat, avui en part plaça i en part església
els Reguers
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tortosa (Baix Ebre) situat al sector nord-occidental del terme, a la dreta de la rambla de la Cervera, al límit amb el terme de Roquetes, al sector de contacte de la plana amb el massís dels ports de Tortosa.
Rega el territori la séquia de la Cervera, però predomina l’agricultura de secà oliveres ha estat tradicional el conreu i l’aprofitament del margalló
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina