Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Colima
Ciutat
Capital de l’estat homònim, a Mèxic.
Fou el centre d’una interessant cultura precolombina 400-1400, a la qual pertanyen una sèrie de troballes arqueològiques figuretes de terra cuita que representen homes i dones en escenes de la vida quotidiana, aparegudes en tombes obertes en terrenys rocallosos
Tula
Steve Cadman (CC BY-SA 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat tolteca de Mèxic, a l’estat d’Hidalgo, a uns 50 km al NW de la capital de l’estat.
Ha estat identificada amb la mítica Tollan Xicocotitlán tolteca La seva fundació data, probablement, del segle IX Ce Acatl Topiltzin 947-999 la dedicà a Quetzalcoatl i hi bastí molts dels edificis més importants, sobretot el temple de l’Estel del Matí Tlahuizcalpantecuhtli, el sostre del qual era sostingut per quatre pilastres prismàtiques decorades amb relleus i per quatre impressionants figures d’atlants de 12 m d’alçada encara dempeus Com a Chichén Itzá , és decorada amb frisos de jaguars, serps i àguiles devorant cors humans, escultures antropomòrfiques anomenades Chac mool i columnes…
l’Ebre
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…
Tortosa
santiago lopez-pastor (CC BY-ND 2.0)
Municipi
Municipi i cap de comarca del Baix Ebre, a la vall baixa del riu.
Situació i presentació Durant la dècada de 1960 i part de la dècada de 1970 el terme municipal de Tortosa era, amb 424,3 km 2 , un dels més grans de Catalunya Amb les segregacions de Deltebre 1977, Camarles 1978, Sant Jaume d’Enveja 1978 i l’Aldea 1983, la seva extensió ha disminuït considerablement, tot i que continua essent un municipi de dimensions importants, amb 218,49 km 2 Confronta a llevant amb els termes del Perelló i Camarles, al SE amb l’Aldea, a migjorn amb Amposta amb aquest municipi termeneja pel llit de l’Ebre, Masdenverge i Santa Bàrbara, a ponent amb Roquetes i a tramuntana…