Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Puigverd de Lleida
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba al sector de llevant de la comarca, ja en contacte amb les Garrigues, i limita amb el municipi de Torregrossa Pla d’Urgell al N, amb els garriguencs de Juneda a l’E i Castelldans al S i amb el segrianenc d’Artesa de Lleida a l’W S’estén a la plana regada pel canal d’Urgell, que travessa el territori, i pel Canal Auxiliar i el torrent de la Femosa Els principals nuclis de població d’aquest municipi són el poble i cap de municipi de Puigverd de Lleida i el barri de l’Estació El terme comprèn també zones amb poblament disseminat que corresponen a parcellacions…
els Alamús
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació S’estén pel sector de llevant de la comarca, en contacte amb les Garrigues i ja dins la plana regada pel Canal Auxiliar i el Canal Secundari d’Urgell, dividit pel terme de Bell-lloc d’Urgell en dos sectors El de ponent 12,43 km 2 es troba al límit amb el municipi de Lleida a l’W, amb el de Bell-lloc d’Urgell Pla d’Urgell al N i a l’E, i amb el de Torregrossa, també de la comarca del Pla d’Urgell, al S, i comprèn el poble dels Alamús, cap del municipi El de llevant, limitat també pel terme de Bell-lloc d’Urgell a l’W i al N, i pel de Torregrossa al S i a l’E, és centrat…
els Mangraners
Barri
Barri residencial de Lleida, situat a 2,5 km del centre urbà, a la carretera de Tarragona, en un pla on hi havia hagut el camp d’aviació de l’Aeroclub de Lleida.
Fou creat el 1948 per immigrants andalusos, que hi aixecaren cases d’autoconstrucció, heterogènies i de poca alçada a la part alta i barraques a la baixa Bé que des dels anys noranta ha millorat en equipaments urbans, és encara una barriada marginal
Roquetes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El terme municipal de Roquetes, de 136,93 km 2 d’extensió, s’estén pel sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb la del Montsià, a la dreta de l’Ebre però sense arribar a la vora del riu Formava part, fins a mitjan segle XIX, de l’extens terme de Tortosa, que l’envolta pel NW, el N llevat un petit sector amb Alfara, el NE i l’E L’ampli territori s’allarga de ponent a llevant en una franja, perpendicular a l’Ebre, que baixa des de les grans alçades de la serralada dels Ports de Tortosa o de Beseit, passa per les planes solcades per barrancs i arriba a la vall…
la Raval de la Llet
Barri
Barri de Tortosa (Baix Ebre), al S de la ciutat, a l’antic camí d’Aldea, contigu al de Sant Llàtzer, format al voltant de la capella de la Mare de Déu de la Llet.
el Secà de Sant Pere
Barri
Barri de Lleida (Segrià), sorgit per l’expansió de la ciutat vers el N, en un planell sobre la carretera de Torre-serona, on hi havia hagut l’antic raval de Sant Pere de la Pedra.
Santa Maria de Gardeny
Barri
Barri perifèric de Lleida (Segrià), situat a ponent del centre urbà, a l’antic sector d’horta, al peu del puig de Gardeny (198 m alt.), on s’aixeca l’antic castell, centre de l’antiga comanda templera.
És format per un polígon residencial —iniciat vers el 1951— i un grup de cases prefabricades, progressivament substituïdes per blocs d’habitatges, destinades a les famílies desallotjades del Canyeret
el Romeu
Barri
Antic barri cristià o mossàrab de la ciutat de Lleida, el nom del qual es conservà després de la conquesta fins a la fi de l’edat mitjana, encara que, en part, esdevingué residència de la comunitat musulmana mudèjar.
Comprenia la zona urbana entre el carrer de Cavallers i les travesseres que duen les aigües vessants vers la parròquia de Sant Llorenç, enfront, per tant, de la Cuirassa o call jueu La confluència dels carrers de Cavallers —dit el Romeu — i Major era anomenada el Peu del Romeu , que inicialment eren uns porxos i que des de mitjan s XIV esdevingué una plaça
l’Hostal dels Alls
Barri
Barri conurbat amb el de l’Estació al municipi de l’Aldea (Baix Ebre), amb el qual forma el nucli de l’Aldea, cap del municipi, situat a la carretera de Barcelona a València, a 1 km i mig de Paitrossos.
Tortosa
santiago lopez-pastor (CC BY-ND 2.0)
Municipi
Municipi i cap de comarca del Baix Ebre, a la vall baixa del riu.
Situació i presentació Durant la dècada de 1960 i part de la dècada de 1970 el terme municipal de Tortosa era, amb 424,3 km 2 , un dels més grans de Catalunya Amb les segregacions de Deltebre 1977, Camarles 1978, Sant Jaume d’Enveja 1978 i l’Aldea 1983, la seva extensió ha disminuït considerablement, tot i que continua essent un municipi de dimensions importants, amb 218,49 km 2 Confronta a llevant amb els termes del Perelló i Camarles, al SE amb l’Aldea, a migjorn amb Amposta amb aquest municipi termeneja pel llit de l’Ebre, Masdenverge i Santa Bàrbara, a ponent amb Roquetes i a tramuntana…