Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de l’Ametlla de Mar, d’una extensió de 66,86 km 2 , és situat a la costa, al NE de l’antic terme general de Tortosa, entre el cap de Terme, que és on acaba el municipi de Vandellòs Baix Camp i el barranc de l’Àliga, al S, que separa el terme del municipi del Perelló Per la part de tramuntana, aproximadament des d’on neix el barranc del cap de Terme fins a l’extrem ponentí del coll de la Cova, el municipi confronta amb Tivissa Ribera d’Ebre El terme de l’Ametlla forma una mena de triangle, un dels costats del qual correspon a la costa…

El seu creixement s’inicià a partir de la construcció del canal de l’esquerra de l'Ebre 1911 La població va en augment 2 486 h 1960 Els conreus principals són els d’arròs i d’hortalisses i els arbres fruiters L’habitatge és relativament disseminat i avui unit a la Cava Forma parròquia Fins el 1977 havia tingut ajuntament pedani dependent del de Tortosa

S'hi localitza l’església parroquial de Sant Jaume, fundada ja al s XI També hi havia hagut l’església de Sant Nicolau i el call jueu s’hi han trobat importants restes romanes i un motlle de plater àrab La seva fesomia urbana conserva el perfil medieval i llocs com el carrer de Gentildones o la plaça del Platger Enderrocada la muralla al començament del s XX, queda encara ben patent la separació del call en un ample espai no edificat, avui en part plaça i en part església

Segueix l’Ebre de prop, llevat del tram de Roquetes, fins a Amposta, d’on, a la sortida, havia d’alimentar el canal de navegació a Sant Carles de la Ràpita, avui reduït a séquia Segueix riu avall fins a l’illa de Buda, on arriba mitjançant un sifó canal de Buda Inaugurat el primer tram el 1857, a fi de fornir d’aigua el canal de navegació, el 1861 ja fou emprat per al regadiu, amb una dotació de 25 m 3 /s i uns 60 km de llarg, la meitat dels quals ja han estat revestits 1985 dins del projecte global de revestir enterament els dos canals principals el de la dreta i el de l’…

Situació i presentació El municipi de Caseres, d’una extensió de 42,9 km 2 , és situat a l’extrem de ponent de la comarca Limita a l’W amb la comarca del Matarranya de la qual el separa el riu d’Algars A tramuntana, la serra de Botja tossal de Mudèfer, 526 m fa de divisòria amb el terme de Batea, la serra dels Pesells, a llevant, és termenal amb Bot, a més de ser la línia divisòria de les aigües que vessen al riu d’Algars i les que aflueixen al riu de les Canaletes A la part meridional, la mateixa serra dels Pesells separa les terres de Caseres del municipi d’Horta de Sant Joan…

Situació i presentació D’una extensió de 26,43 km 2 , el municipi de Prat de Comte és situat al NE dels Ports Tortosa o de Beseit, a tocar de les terres de la comarca del Baix Ebre Limita a l’W amb els municipis d’Horta de Sant Joan i Bot, al N amb Gandesa, a l’E amb el Pinell de Brai i amb Benifallet Baix Ebre i al S amb el municipi de Paüls Baix Ebre Tot el terme és força accidentat, si bé les alçades majors són a migdia de la carretera de Vall-de-roures, que segueix aproximadament el traçat del barranc dels Corralassos o de Prat, just al límit meridional del poble En aquest sector de…

Després del Pliocè, la ria formada per la transgressió marina i que arribava prop de Tortosa, començà de reblir-se Al segle IV, reblerta la vall fins a Amposta, començà la construcció del delta actual, construcció accelerada entre els segles XIV i XIX, a causa, versemblantment, de la desforestació dels vessants per a l’explotació de llenya i fusta i per a rompudes agrícoles, i de les deixalles del transport fluvial Hom desconeix, però, la incidència que pogué tenir en aquesta construcció deltaica la manca d’una subsidència o enfonsament alluvial capaç de neutralitzar les aportacions de l’Ebre…

Situació i presentació El terme municipal de Roquetes, de 136,93 km 2 d’extensió, s’estén pel sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb la del Montsià, a la dreta de l’Ebre però sense arribar a la vora del riu Formava part, fins a mitjan segle XIX, de l’extens terme de Tortosa, que l’envolta pel NW, el N llevat un petit sector amb Alfara, el NE i l’E L’ampli territori s’allarga de ponent a llevant en una franja, perpendicular a l’Ebre, que baixa des de les grans alçades de la serralada dels Ports de Tortosa o de Beseit, passa per les planes solcades per barrancs i arriba a la vall…

Situació i presentació El municipi de la Fatarella, de 56,52 km 2 , es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre Limita amb els termes de Riba-roja d’Ebre N, Flix en un punt, al NE, marcat pel cim de les Roques d’en Benet o Montserrat, de 546 m, Ascó E i Móra d’Ebre SE, al sector de les Camposines, tots de la Ribera d’Ebre, i amb els de la Terra Alta de Corbera d’Ebre S i Vilalba dels Arcs SW i W El sector principal és el septentrional i és accidentat pels vessants N i W de les muntanyes de…

Situació i presentació El municipi de Batea, de 128,73 km 2 , és el més extens de la comarca i es troba al seu extrem més occidental Limita al N amb la Pobla de Massaluca, al NE i l’E amb Vilalba dels Arcs i Gandesa, al SE amb Bot i al S amb el terme de Caseres Ja dins la comarca del Matarranya, pertanyent administrativament a l’Aragó, limita a l’W amb el municipi de Maella i al NW amb Favara de Matarranya i Nonasp El límit històric entre les terres tarragonines i aragoneses és el riu d’Algars, que en direcció S-N forma, en bona part, el límit de ponent…