Resultats de la cerca
Es mostren 1045 resultats
la Vall d’en Bages
Caseria
Caseria, actualment despoblada, del municipi de Paüls (Baix Ebre), al N del terme.
Burjassénia

La torre de guaita de Burjassènia, situada al límit entre les planes litoral i deltaica
© Fototeca.cat
Casa i antic terme del municipi de Tortosa, proper a l’Aldea (Baix Ebre).
Al seu costat s’aixeca la torre de Burjassénia 14 m d’altitud documentada des del 1188 De base circular i molt esvelta, ha estat restaurada recentment
moletes d’Aran
Serra (1 228 m) dels ports de Beseit, a la dreta del Matarranya, l’extrem E de la qual és termenal dels municipis de la Sénia (Montsià), Tortosa (Baix Ebre) i Beseit (Matarranya).
l’Ampolla

L’Ampolla, vista des del mar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre, situat a la costa, al fons del golf de Sant Jordi.
Situació i presentació El municipi de l’Ampolla, de 35,65 km 2 , es constituí a partir de la segregació del terme municipal del Perelló, segons sentència del Tribunal Suprem, aprovada el novembre del 1989 i reafirmada el febrer del 1990, després de més de cinquanta anys d’enfrontaments entre els dos municipis Ja l’any 1937 la Generalitat republicana en va decretar la segregació, que quedà abolida després de la guerra civil de 1936-39 El Perelló es manté, doncs, amb la part muntanyenca de l’anterior municipi i una estreta franja costanera, al límit amb l’Ametlla de Mar, mentre que l’Ampolla…
Xerta
Vista aèria de Xerta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El terme municipal de Xerta, de 33,36 km 2 d’extensió, és situat a la dreta de l’Ebre, aigua amunt de Tortosa El riu, per l’ampli meandre que dibuixa entre els pobles de Xerta i Tivenys, fa de línia divisòria a llevant amb els municipis de Benifallet i Tivenys Una part del terme és plana, la de la vall de l’Ebre, mentre que el sector ponentí és accidentat pels darrers contraforts orientals del massís dels Ports de Tortosa així, de tramuntana a migdia, el coll del Muso, al límit amb Paüls, i els colls d’en Garcia i el tossal de la Cova del Bou 552 m en la divisòria amb…
el Toscar
Caseria
Caseria i antic terme del municipi d’Alfara de Carles (Baix Ebre), al vessant septentrional del Caro, a la capçalera del barranc de la Cunca.
És un indret d’estiueig, en expansió Hi ha la petita església de Santa Magdalena
taifa de Tortosa
Història
Regne musulmà centrat en la ciutat de Tortosa, instituït a causa de l’esfondrament del califat de Còrdova.
En trontollar aquest i després del fallit intent de Muǧāhid el futur taifa de Dénia d’entronitzar-s’hi, se n'emparà Labib al-'Amirī al-Fatà, un altre llibert del clan amirita Amb l’ajut de Mubārak de València s’enfrontà, amb èxit 1016, al taifa tugíbida al-Munḏi ibn Yahyà de Saragossa, que pretenia de desposseir-lo, i, en ésser destruït Muḏāffar, s’annexà la taifa de València 1018-21 Mantingué bones relacions amb Barcelona, fet pel qual sembla que perdé la confiança dels valencians Reduït de nou a Tortosa, es mantingué en el poder fins el 1035 A partir de Muqātil 1035-58 les dades sobre la…
catedral de Tortosa
Vista dels contraforts i els arcbotants gòtics de la catedral de Tortosa
© Fototeca.cat
Temple principal de la diòcesi de Tortosa, que té com a titular santa Maria.
Ocupa l’emplaçament de l’antiga catedral dels s VI al VIII i el de la que fou edificada entre els anys 1158 i 1184, de les quals només romanen algunes restes de mur i finestres La primera catedral posterior a la conquesta cristiana començà a edificar-se després que el papa Adrià IV instés, amb una butlla del 1155, al comte de Barcelona que cedís al bisbe Gaufred terrenys per a edificar l’església i altres dependències, per a residència de la comunitat canonical recentment instaurada també li manava de donar al bisbe i a l’església de Tortosa totes les mesquites i possessions religioses dels…
la Vall
Caseria
Partida
Caseria i partida del municipi de Benifallet (Baix Ebre), a la dreta de l’Ebre, a la confluència amb la Canaleta.
Vinaixarop
Masia
Masia i antic lloc del municipi de Tortosa (Baix Ebre), a l’E de la ciutat, a les terres de secà properes a la Granadella.
És esmentat al s XIV Pertanyia a l’abat de Benifassà Conserva l’antiga torre de defensa