Resultats de la cerca
Es mostren 1073 resultats
Sant Salvador de Sacalçada
Capella
Antiga capella del municipi de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), situada a l’indret de la torre de Sant Salvador, prop de la carretera de Barcelona a Tarragona.
Al lloc dit Calciata 990, consta des del 1180 la capella de Sant Salvador, que rebia aquest nom pel fet de trobar-se prop de l’antiga calçada o via romana Originàriament era de la parròquia d’Olèrdola, però consta de Vilafranca des del 1413
Sant Miquel d’Olèrdola
Vista parcial de Sant Miquel d’Olèrdola, on destaca el campanar de l’església de Sant Miquel
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), a l’esquerra de la riera de Canyelles.
Sant Jaume de Palou
Església
Església del municipi del Pla del Penedès (Alt Penedès), al N del terme.
Los Ruices
Llogaret
Llogaret del municipi de Requena (Plana d’Utiel), a uns 13 km de la ciutat.
Rovellats
Aspecte del veínat de Rovellats
© Alberto González Rovira
Masia
Veïnat
Masia i veïnat del municipi de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), a la riera de Pontons, vora l’aiguabarreig amb el riu de Foix.
Pren el nom de la masia de Rovellats segle X, prop de la qual han estat trobades restes iberoromanes
Romaní
Caseria
Caseria del municipi de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), al S del poble, a la dreta de la riera de Pontons.
Roma
Caseria
Caseria del municipi de Requena (Plana d’Utiel), situada a 7 km de la ciutat, a la dreta del riu Magre.
Riudefoix
Església
Casa, església i molí del municipi de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), a la dreta del riu de Foix, a poca distància del poble.
Pereres
Masia
Antiga quadra i masia del municipi de Mediona (Alt Penedès), situada al S del terme, als vessants meridionals del Montpedrós.
Penyafort
El casal senyorial de Penyafort, a santa Margarida i els Monjos, amb llenços de murs medievals
© Fototeca.cat
Història
Antic casal senyorial del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), a l’esquerra del riu de Foix, aigua avall de Santa Margarida.
Segons la tradició hi nasqué sant Ramon de Penyafort vers el 1180, i del primitiu edifici resten uns torricons i llenços de murs El 1603 n'era propietària la família Espuny, que el vengué als dominicans, els quals hi construïren el convent i l’església actuals de Sant Ramon de Penyafort, ampliats i renovats al s XVIII Fou secularitzat i venut el 1837, però conserva encara el culte i el caràcter de santuari En el presbiteri es guardaren molt de temps les restes de Ramon de Penyafort i de fra Joan Guasc, fundador del convent, traslladades després a Barcelona