Resultats de la cerca
Es mostren 8892 resultats
Riudefoix
Església
Casa, església i molí del municipi de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), a la dreta del riu de Foix, a poca distància del poble.
Pereres
Masia
Antiga quadra i masia del municipi de Mediona (Alt Penedès), situada al S del terme, als vessants meridionals del Montpedrós.
Pere Pau
Barri
Barri del municipi de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), al límit amb Olèrdola.
Forma part de la caseria de Sant Pere Molanta Hi ha Cal Milà de Ferran, casa pairal de Manuel Milà i Fontanals
Peralba
Restes de l'antic nucli de Peralba
© CIC-Moià
Antic terme de l’antic municipi d’Hortoneda de la Conca (Conca de Dalt, Pallars Jussà), a la capçalera del barranc de l’Infern, al límit amb els Masos de Baiarri.
Penyafort
El casal senyorial de Penyafort, a santa Margarida i els Monjos, amb llenços de murs medievals
© Fototeca.cat
Història
Antic casal senyorial del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), a l’esquerra del riu de Foix, aigua avall de Santa Margarida.
Segons la tradició hi nasqué sant Ramon de Penyafort vers el 1180, i del primitiu edifici resten uns torricons i llenços de murs El 1603 n'era propietària la família Espuny, que el vengué als dominicans, els quals hi construïren el convent i l’església actuals de Sant Ramon de Penyafort, ampliats i renovats al s XVIII Fou secularitzat i venut el 1837, però conserva encara el culte i el caràcter de santuari En el presbiteri es guardaren molt de temps les restes de Ramon de Penyafort i de fra Joan Guasc, fundador del convent, traslladades després a Barcelona
el Penedès
El massís del Montmell (Penedès)
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica de l’E de Catalunya, que comprèn les actuals comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.
La geografia Fisiogràficament ve a coincidir amb el sector típicament alpí del Sistema Mediterrani, entre dos sectors de tectònica herciniana el del Llobregat, a l’est, i el del Camp de Tarragona-Priorat S'hi poden destriar les quatre unitats de relleus del sistema la Serralada Prelitoral, que la separa d’Anoia i de l’Alt Camp, amb 944 m alt a la serra d’Ancosa i formada per materials mesozoics variats amb empastaments locals de pudingues la Depressió Prelitoral, que ocupa la major part de l’Alt i Baix Penedès, reblerta d’alluvions quaternaris la Serralada de Marina, que comprèn bona part del…
Penafel
Capella de Penafel (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Santuari
Casa i santuari del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), a l’E del poble, a la dreta del torrent de Mata-rectors.
És una petita església romànica on és venerada la imatge gòtica i bruna de la Mare de Déu de Penafel Fins al començament del s XX conservà dos retaules gòtics, del s XV
Paüls de Flamisell
Poble
Poble (1 131 m alt.) del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), a la vall Fosca, al vessant occidental del tossal de Sant Quiri, a l’antic terme de Mont-ros.
L’església parroquial Sant Iscle i Santa Victòria depèn de la de Mont-ros
Pasargada
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Iran meridional situada a 131 km de Shiraz.
Habitada en els millennis IV i II aC, no adquirí importància fins que Cir II de Pèrsia 559-529 aC la convertí en la seva capital Amb la fundació de Persèpolis, per DariosI 521-486 aC, començà a decaure Entre les seves restes, s’han conservat la tomba de Cir petit edifici rectangular, que s’aixeca sobre una plataforma de sis graons, el palau de les audiències , del qual només es conserven el pla de la sala central 32 m de llarg per 22 d’ample, la base de set columnes de les quatre columnates i una columna sencera, el pla del palau reial 77,50 m de llarg per 44 d’ample, les restes d’una porta…
Pàrtia
Geografia històrica
Regió de l’Àsia central, que correspon aproximadament a la regió de Coràsmia, al NE de l’Iran.
El terme sovint és usat referit a l’imperi part 247 aC — 224 dC Hom no coneix gran cosa de la Pàrtia com a satrapia de l’imperi aquemènida En temps d’Alexandre el Gran s’annexionà la Hircània, i totes dues regions romangueren juntes durant la dinastia selèucida Cap al 250 aC, Àrsaces, un governador de Diòdot, rei dels grecs bactrians, es revoltà i es declarà independent davant els selèucides, i donà lloc així a la dinastia arsàcida Vers l’any 200 aC els successors d’Àrsaces ja eren sòlidament establerts a la riba sud de la mar Càspia Més tard, les conquestes de Mitridates I 178-138 aC i…