Resultats de la cerca
Es mostren 4517 resultats
riu de Sant Antoni
Riu
Riu del Pallars Sobirà, afluent a Rialb de Noguera, per la dreta, de la Noguera Pallaresa.
És format per la unió, prop d’Altron, dels rius de Pamano i de Sall, tots els quals drenen la vall d'Àssua
Santa Maria de Vallformosa
Església de Santa Maria de Vallformosa, a Vilobí del Penedès (Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Santa Maria de Pinós
Santuari de Santa Maria de Pinós
© Xevi Varela
Santuari
Santuari del municipi de Pinós (Solsonès), situat prop del cim de la serra de Pinós (931 m).
Centre de devoció comarcal, domina una magnífica panoràmica que arriba als Pirineus, a Collsacabra i al Montseny L’església, sòlida construcció bastida en diverses etapes la llinda de la portalada és del 1642, conservà fins a la destrucció del 1936 un magnífic altar barroc Malgrat la tradició de mare de déu trobada, segons report de Josep Godayol, arxiver dels hospitalers 1808, el santuari fou edificat pels templers el 1312 i molt aviat passà als hospitalers Surt esmentat en diversos testaments des del 1350, i al segle XVI la devoció popular havia pres una gran volada
Santa Maria dels Horts
Església de Santa Maria dels Horts de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), a l’E de la vila, edificada abans del s X.
Santa Maria dels Horts
Església
Església i antiga quadra del municipi de Pinós (Solsonès), situada prop del mas de Torrescassana, de l’agregat de Matamargó, a la vall de la riera de Matamargó o de Salo.
L’edificació actual fou feta el 1861
Santa Maria del Pla
Església
Antiga església del municipi de Lladurs (Solsonès), al pla de Santa Maria, a l’indret de l’actual església parroquial de Lladurs.
tuc de Saburó
Cim
Cim (2 906 m alt.) de la línia de crestes que separa la vall Fosca (terme de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà) de la vall d’Espot (Pallars Sobirà), al N de la collada de Saburó; al vessant occidental, formant part del sistema lacustre de la capçalera de la vall Fosca, hi ha l’extens estany de Saburó (aprofitat per a l’administració de la central de Cabdella) i l’annex estany de Dalt de Saburó
.
Saboredo
Circ lacustre, d’origen glacial, a la capçalera del riu de Ruda, al límit entre el municipi de Salardú (Vall d’Aran) i d’Espot i d’Alt Àneu (Pallars Sobirà).
És encerclat per una línia de crestes formada, a ponent, pel pic de Rigoder, el coll de Sanrosa, el tuc de Sanrosa, la collada de Ratera de Colomers i el pic de Ratera límit amb el cim de Colomers, al S, pel port de Ratera d’Espot i la serra i tuc o gran tuc de Saboredo 2 814 m alt límit amb la vall d’Espot i, a llevant, pels pics de Gerber i les agulles de Saboredo 2 664 m alt límit amb la vall de Gerber Dels estanys de Saboredo destaquen l' estany de Dalt de Saboredo, estany Major de Saboredo i l' estany Gelat de Saboredo els estanys occidentals de Saboredo són coneguts també com a…
coma Sabollera
Capçalera de la Ribalera, a l’extrem oriental del municipi de Farrera (Pallars Sobirà), al vessant meridional de la línia de crestes que separa la vall Ferrera, des del pic de Covil (2 588 m) al de Salòria (2 789 m), entre els quals s’obre el portarró de Sabollera
(2 437 metres d’altitud).
Sabanell
Caseria
Caseria del municipi de Font-rubí (Alt Penedès), a l’E del terme, prop del nucli del Pla del Penedès.