Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
la Gornal
Kippelboy (CC BY-NC 2.0)
Poble
Poble i cap del municipi de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), situat a la vora de la carretera de Barcelona a Tarragona, al NW del terme.
L’església parroquial, Sant Pere, és d’origen romànic
el Penedès
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica de l’E de Catalunya, que comprèn les actuals comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.
La geografia Fisiogràficament ve a coincidir amb el sector típicament alpí del Sistema Mediterrani, entre dos sectors de tectònica herciniana el del Llobregat, a l’est, i el del Camp de Tarragona-Priorat S'hi poden destriar les quatre unitats de relleus del sistema la Serralada Prelitoral, que la separa d’Anoia i de l’Alt Camp, amb 944 m alt a la serra d’Ancosa i formada per materials mesozoics variats amb empastaments locals de pudingues la Depressió Prelitoral, que ocupa la major part de l’Alt i Baix Penedès, reblerta d’alluvions quaternaris la Serralada de Marina, que comprèn bona part del…
Sant Salvador de Sacalçada
Capella
Antiga capella del municipi de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), situada a l’indret de la torre de Sant Salvador, prop de la carretera de Barcelona a Tarragona.
Al lloc dit Calciata 990, consta des del 1180 la capella de Sant Salvador, que rebia aquest nom pel fet de trobar-se prop de l’antiga calçada o via romana Originàriament era de la parròquia d’Olèrdola, però consta de Vilafranca des del 1413
sotsvegueria de Moianès
© C.I.C - Moià
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia els termes de Moià, Rodors, Ferrerons, Marfà, Calders, Monistrol de Calders, Viladecavalls, Santa Coloma Sasserra i Castellar (Castellterçol, Granera i l’Estany n’eren exclosos i Collsuspina no en formà mai part).
Ja des del 1202 hom troba en funcions un veguer de Moià, que administrava justícia independentment dels castlans del terme del castell de Clarà, que l’envoltava El 1285 és testimoniat un sotsveguer , però no consta el terme de la sotsvegueria, que el 1305 es considerava encara inclosa en la vegueria de Bages Després d’una sèrie de vendes i d’empenyoraments 1289-1384 la sotsvegueria de Moianès obtingué una certa independència, confirmada per Joan I el 1393, quan concedí a Moià el dret de carreratge de Barcelona el 1394 el rei decretà que la sotsvegueria de Moià i del Moianès fos sotmesa a la…
Ferran
Llogaret
Llogaret i antiga quadra del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), de cases escampades, dins la parròquia de Sant Pere Molanta, vora la carretera de Barcelona a València (N-340).
El 1275 és esmentada la torre de Ferran o de Ventallols , o la Torrota i la seva capella
puig Bernat
Cim
Cim (616 m) del municipi d’Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) del massís d’Ordal, a la divisòria d’aigües de les rieres de Vallirana, de Rafamans i d’Olesa de Bonesvalls.
Situat dins el terme d’Oleseta, domina la carretera de Barcelona a València des del Lledoner a la creu d’Ordal
castell de Granera
© CIC-Moià
Castell
Antic castell del municipi de Granera (Moianès), situat a 830 metres d'altitud.
En bon estat de conservació, conserva tots els murs del perímetre de muralles i dintre seu les restes d’una capella, d’un gran casal i d’altres edificacions La seva situació, dominant sobre la carenada que marca el límit natural de l’altiplà del Moianès, el fa visible de molt lluny per la banda ponentina Es considerava del comtat de Manresa i era de domini de la casa comtal de Barcelona, que l'infeudà als Balsareny, i d’aquesta passà a la casa vescomtal de Barcelona el 1046 i fins a la fi del segle XII El 1160 estava sota la cura o castlania d’Arnau de Montserrat i…
baronia de Castellvell
Història
Jurisdicció feudal formada entorn de dos nuclis territorials: Castellvell (o Castellví) de Rosanes, al Baix Llobregat, i Castellvell (o Castellví) de la Marca, a l’Alt Penedès.
Hom no coneix quin d’aquests dos donà primer nom al feu Al segle XI són esmentats ja tots dos a les mans de Guillem I de Castellvell a 1011 — d 1041, fill d’Amat i prohom de la cort dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda fou anomenat també Guillem Amat de Montserrat , per tal com posseïa la Guàrdia de Montserrat, prop de l’aleshores recentment fundat monestir de Montserrat, que havia protegit 1027 Es casà amb Adelaida, filla d’Ermemir El 1044, el patrimoni s’estenia des dels límits dels comtats d’Osona i de Girona, passant per Montserrat i per Sant Llorenç del Munt, fins prop de…
comtat d’Osona
Història
Demarcació territorial de l’antiga Catalunya que comprengué inicialment la comarca ripollesa a partir del Taga i de Mogrony, s’estengué pel Cabrerès, Collsacabra i les Guilleries fins al Montseny i Tagamanent, amb la plana de Vic i el Lluçanès, i per la part de ponent comprenia el Moianès i el Bages, de Montserrat fins a Cardona.
Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’…
Ordal
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Subirats (Alt Penedès), format per la parròquia de Sant Esteve, el nucli antic de Rabella i el barri del Vidre, sorgit al llarg de la carretera de Barcelona a València.
És situat entre les anomenades serres d’Ordal , a la davallada del coll de la creu d’Ordal 507 m alt, entre el Baix Llobregat i la depressió del Penedès, al centre d’un massís calcari, entre el pont del Lledoner i el poble d’Ordal, i entre el puig de les Agulles 632 m alt i el puig Bernat 606 m Hom explota pedreres i forns de calç Hi ha comerç de trànsit