Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Millars
Barri
Antic barri de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), situat a l’E del centre urbà, entre la línia del ferrocarril de la RENFE i el barri de l’Almeda
.
És format per un conjunt de cases de planta baixa i les cases de la colònia Rosés Hi ha un salt d’aigua del canal de la Infanta Fou englobat en els plans parcials de Millars i de l’Almeda 1975-78
serra de Gúdar
Massís
Massís muntanyós de la península Ibèrica, a la Serralada Ibèrica, al N de l’Alt Millars, Terol, i que s’estén vers l’E fins al Maestrat.
És format per materials mesozoics i presenta en el seu relleu formes pesades La màxima altitud és el cim de Peñarroya 2019 m, on neixen el Millars, l’Alfambra i el Guadalop
Puertomingalvo
Municipi
Municipi i vila de la província de Terol, a Aragó.
És situat entre els rius de Vilamalefa i de Montlleó, al límit amb l’Alt Millars i l’Alcalatén Havia estat comprès al s XIII dins els primers límits del Regne de València fixats per Jaume I
Albentosa
Municipi
Municipi d’Aragó, a la província de Terol, a l’antiga carretera de València a Barcelona, prop del límit amb el País Valencià.
A l’W de la localitat passa el riu Albentosa , el qual, originat a la serra de Javalambre, aflueix, per la dreta, al Millars aquest riu fou designat per Jaume I com a límit del regne de València 1238, però actualment aquest límit es troba de 5 a 10 km més al sud
Olba
Municipi
Municipi i vila de la província de Terol, Aragó, al límit amb el País Valencià (Alt Millars), a la vora del Millars.
En el límit del Regne de València establert per Jaume I el 1238, restà a la banda valenciana, però poc temps després la demarcació fou novament establerta just a l’E de la vila
Rubiols
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, situat prop de l’embassament de Los Toranes.
És situat a 929 m alt, a la dreta del riu de Rubiols afluent, per l’esquerra, del Millars, aigua amunt d’Olba, que en els límits del Regne de València establerts per Jaume I el 1238 restà inclòs dins aquest regne, fins que aquest fou desplaçat, pocs anys després, més cap a l’E Havia estat conquerit el 1204, en temps de Pere I de Catalunya-Aragó Pere III, el 1366, li concedí el títol de vila Foren famoses al s XV les bandositats entre les famílies Bonfill i Xiró El 1808 el bisbe d’Osca Sánchez de Cutanda, fill de la vila, hi formà una junta de defensa Durant la primera guerra Carlina resistí…
San Agustín
Municipi
Municipi (450 h [1970]) i poble (167 h agl) estès entre el Millars i la rambla de la Maimona, límit amb el País Valencià (Alt Palància i Alt Millars).
Jaume I incorporà aquest lloc al regne de València en la seva creació, però poc després retornà a Aragó
serra de Javalambre
Vista parcial de dunes, a la serra de Javalambre
© Fototeca.cat
Serra
Alineació de la serralada Ibèrica que culmina a 2.020 m alt., en terra aragonesa, entre les conques del Túria i el Millars.
Els seus contraforts afecten tres comarques valencianes el Racó, els Serrans i l’Alt Palància Al Racó són constituïts per les serres de La Matanza 1839 m al pic de Calderón, punt més alt del País Valencià i de Tortajada als Serrans, per la serra d’El Sabinar 1511 m alt a La Muela L’Alt Palància resta clos al NW per la serra del Toro, que culmina a 1618 m És un relleu alpí de materials juràssics, que a Javalambre i als contraforts més propers són recoberts de calcàries cretàcies Els cims són retallats per una ampla superfície d’erosió, bombada a la fi del Terciari Els rius flueixen per…