Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
muntanyes de Can Rigol
Serra
Serra dels municipis de Cervelló i Corbera de Llobregat (Baix Llobregat).
Serralada Prelitoral Catalana
© Fototeca.cat
Serralada
Serralada, la més interior, llarga (280-320 km) i elevada (800-1.700 m) de les tres unitats que integren el Sistema Mediterrani Català.
Consta d’elements d’edat i constitució dissemblant un massís hercinià, que ocupa el terç septentrional de la serralada unes serres alpines que, amb blocs hercinians englobats, ocupen la resta de la serralada i fragments discontinus de la Depressió Central Catalana, aixecats i adossats lateralment Es pot dividir en uns quants sectors En primer lloc, el massís hercinià, entre les conques del Ter i el Llobregat, que ha sofert l’erosió més intensa perquè fou el primer a formar-se la seva orientació, N-S vora el Ter, passa aviat a NE-SW, dominant a la serralada és el sector més poc mediterrani per…
bosc de Poblet
© Fototeca.cat
Bosc de les muntanyes de Prades, estès pels termes de l’Espluga de Francolí, Vimbodí i Poblet, Montblanc i Prades, des del monestir de Poblet, al NE, fins prop de la vila de Prades, al SW.
Inclou els terrenys vinculats històricament al monestir El nom de Poblet prové d’ hortur populeti lloc d’horta envoltat d’un bosc d’àlbers, descriptiu de l’indret on es bastí Hi ha les antigues granges forestals de la Pena i de Castellfollit, propietat de la comunitat Ja des del 1172 el monestir aconseguí dels reis un gran nombre de drets sobre el bosc i la prohibició que els pobles veïns hi fessin tales i hi pasturessin ramats Montblanc, l’Espluga, Prades, Rojals i Vimbodí hi reclamaren drets comunals el 1349 tingué lloc una avinença entre el monestir i la vila de Prades, però continuaren…
els Dedalts de Vandellòs
Massís
Massís muntanyós al SW del Camp de Tarragona, entre Vandellòs i el coll de Balaguer.
Contrafort meridional de la Serralada Prelitoral, que culmina a la Portellada 722 m alt Amb la seva continuació vers el nord-est —el Taix 693 m, la mola de Genessies 711 m i les muntanyes de l’Oró 743 m— i vers el sud-oest —el tossal de l’Alzina 697 m i les serres del Castellet de Sant Esteve 489 m i del Mar 329 m—, separa el Baix Camp de la Ribera d’Ebre i del Baix Ebre
Xalet refugi Pere Carné
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi d’Alp (Baixa Cerdanya).
Situat a la Molina, al barri del Sitjar, a tocar de les pistes d’esquí, a 1490 m d’altitud Fou inaugurat el 6 de novembre de 1955 per l’Agrupació Excursionista Terra i Mar de Sabadell, entitat que l’any 1970 passà a constituir la Unió Excursionista de Sabadell UES El 1987 la UES batejà el refugi amb el nom de Pere Carné, soci fundador de l’AE Terra i Mar, promotor i mecenes del refugi A l’abril del 2002 el refugi passà a mans privades, però mantingué el nom original Disposa de seixanta places i és base per a la pràctica de l’esquí i l’excursionisme per les muntanyes de la Cerdanya
plans de la Guàrdia
Altiplà
Altiplà (1 135 m) de les muntanyes de Prades, al SW de la vila de Prades.
Castellví de Rosanes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, al sector més septentrional de les muntanyes d’Ordal, fins a l’Anoia i fins prop del Llobregat.
Situació i presentació És separat del Llobregat pel terme de Martorell al N, i de Sant Andreu de la Barca, a llevant, la partió amb el qual passa per l’esperó dels Tres Termes divisòria també amb Martorell, per la costa de la Dama 211 m, pel Pi Tallat 256 m i pel turó de les Ànimes 216 m El límit meridional amb el municipi de Corbera de Llobregat passa per la serra de Santa Magdalena on hi ha el puig de la Creu de l’Aragall, de 549 m, i pel coll de Canals entre altituds de 572 i 583 m A ponent, la divisòria amb Gelida de la comarca de l’Alt Penedès coincideix amb un antic camí que passa vora…
tossal de la Baltasana
Cim
Cim (1 202 m) culminant de les muntanyes de Prades, anomenat també tossal de la Torre, al NE, dins el terme de Prades.
Forma part de la cresta que parteix la conca de l’Ebre riu de Montsant de la del Francolí
l’Anoia
© Fototeca.cat
Riu
Afluent de la riba dreta del Llobregat (anomenat riera d’Anoia
a la seva capçalera), amb el qual s’aiguabarreja a Martorell, després de recórrer la comarca a la qual dóna nom Anoia
), la part llevantina de l’Alt Penedès i un petit fragment de la del Baix Llobregat.
Hom situa el seu naixement, bé al pou de la Morera, prop de la Fortesa, bé al molí de la Roda, de Veciana, bé al torrent de l’Olla Tots aquests indrets són als altiplans de Calaf, Montmaneu i Argençola, situats entre els 600 i els 850 m d’altitud, a l’esquenall entre les conques del Llobregat i el Segre Forma la cubeta de recepció dins la Depressió Central Catalana, però la redossa a la Serralada Prelitoral Per a vèncer l’obstacle que constitueix aquesta darrera en l’impuls vers la Depressió Prelitoral, aprofita la falla de contacte de les calcàries mesozoiques amb el granit i els esquists…
mola d’Estat
Cim
Cim (1 120 m) del sector nord-est de les muntanyes de Prades, format per un extens planell horitzontal, constituït per gresos roigs del pis inferior del Triàsic, encinglerat damunt les valls de Castellfollit i del riu Brugent.
És anomenada mola dels Quatre Termes per tal com és termenal de Prades Baix Camp, Mont-ral Alt Camp, Vimbodí i Montblanc Conca de Barberà