Resultats de la cerca

Existia ja el 1080 El retaule que hi hagué fins que fou desafectada era del 1585

Fou erigit vers el 1100 i era filial de Sant Miquel de Cruïlles Baix Empordà La comunitat, amb el prior Ponç, hi consta des del 1146 Era formada pel prior, dos monjos i dos beneficiats, un dels quals tenia cura de la capella de Santa Margarida, situada prop de l’actual cementiri de Martorell, on fou traslladat el culte de Sant Genís després que el castell de Rocafort fou volat per les tropes de Felip V 1713 A Rocafort romanen les restes de l’església de Sant Genís refeta al pas del s XII al XIII Des del s XV hi hagué només prior, sense comunitat

Era una de les cinc parròquies de la demarcació territorial de Sant Cugat del Vallès Una ara romanocristiana, amb una inscripció, descoberta el 1949, erigida per un tal Feliu, indica que ja hi havia una capella al segle V Surt documentada des del 878 com a situada prop d’una villa dins les propietats de Sant Cugat És un edifici preromànic d’una nau i tres absis rectangulars formant creu llatina L’absis major té planta semicircular a l’interior Era dedicada a sant Feliu, santa Maria i sant Bartomeu Més tard es cobrí amb volta El 1436 passà a ésser sufragània de Sant Quirze de Terrassa i ara és…

L’edifici és romànic S'hi venera una antiga imatge en relleu de la Mare de Déu de l’Ajuda desapareguda el 1936, fou reposada el 1954

El nucli primitiu sorgí al voltant de l’església parroquial Sant Feliu, però als vessants muntanyosos propers al poble ha sorgit una gran urbanització

Situació i presentació El municipi és situat a la vall baixa del Llobregat, a l’esquerra del seu curs En la divisió comarcal de la Generalitat del 1936 la ciutat de Sant Feliu fou declarada capital del Baix Llobregat malgrat que la ponència proposava Martorell A partir de la Llei d’ordenació territorial de Catalunya 1987, Sant Feliu de Llobregat, com en l’anterior demarcació administrativa de la República, torna a ésser capital de la comarca, i alhora acull les primeres institucions pròpies d’aquesta el Consell Comarcal El 1937 el municipi de Sant Feliu de Llobregat canvià el seu nom pel de…

Situació i presentació Confronta amb els termes de Castellví de Rosanes S, Martorell S i E, Abrera N, els Hostalets de Pierola i Masquefa de l’Anoia, al NW, i Sant Llorenç d’Hortons W i Gelida SW, ambdós de l’Alt Penedès Les terres són planes, amb lleugeres ondulacions, travessades per diversos torrents que desguassen a l’Anoia o al Llobregat Entre els darrers es destaca el torrent de Llops, que neix sota la Beguda Alta i en el qual desguassa el del Canals, amb el del Torres i el de Can Sitges, i el de Ca n’Estella El de Can Noguera fa de termenal septentrional amb el municipi d’Abrera Dels…

És situat al vessant septentrional del pic del Migdia, entre el bosc de Betren i el barranc de Sant Esteve , afluent per la dreta del riu Nere

Situació i presentació El terme de Sant Cugat del Vallès assoleix la màxima altitud 495 m a la serra de Collserola, un xic per sota del cim del Tibidabo, al punt més meridional del terme De configuració molt trencada, a ponent arriba fins a la riera de Rubí i el torrent dels Alous, que termenegen amb Rubí, i a llevant fins al turó de Maltall de Magarola 459 m, trifini amb Sant Cugat, Cerdanyola i Barcelona pel nord arriba fins a la riera de Vilamilans, termenal amb Sant Quirze del Vallès Al SW confronta amb Sant Feliu de Llobregat i l’enclavament de Santa Creu d’Olorda, del terme de Barcelona…