Resultats de la cerca
Es mostren 7878 resultats
Pallejà
![](/sites/default/files/media/FOTO/A099489.jpg)
Castell de Pallejà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat situat gairebé al centre de la comarca.
Situació i presentació Situat a la banda dreta del Llobregat, que fa de divisòria amb els termes de Sant Andreu de la Barca, del Papiol i de Molins de Rei, emplaçats a llevant El municipi forma part de la vall baixa del riu, encaixada en la Serralada Litoral, que el riu parteix ocupa la plana alluvial propera al Llobregat i part del massís de les Planes o Montmany, un dels contraforts més orientals del massís de Garraf-Ordal Les altituds més destacades són les Planes 269 m, el Guixar 322 m, el Cucut 328 m, el Cuixó 302 m i altres de menors com el puig de Gratallops El límit NW del terme, amb…
els Quatre Camins
Sector o indret
Sector del municipi de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), a l’esquerra de la riera de Cervelló, vora la seva confluència amb el Llobregat, al punt d’unió de les carreteres de Barcelona a València i a Lleida i la que segueix el Llobregat per la dreta vers Sant Boi de Llobregat.
el Puig d’Esparreguera
Església
Església, romànica, de Santa Maria del Puig i antiga parròquia del municipi d’Esparreguera (Baix Llobregat), al N de la vila, al peu d’un tossal que domina, per l’esquerra, el Llobregat, a la sortida del congost del Cairat.
Prop seu hi ha la colònia Sedó, dita també el Puig de Montserrat
Puig de la Creu
![](/sites/default/files/media/FOTO/A006850.jpg)
Església al Puig de la Creu a Castellar del Vallès (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), al cim (671 m alt.) del puig de la Creu
, al NE del poble, termenal amb el municipi de Sentmenat.
la Puda de Montserrat
Balneari
Antic balneari del municipi d’Esparreguera (Baix Llobregat), a l’esquerra del Llobregat, al congost del Cairat.
Hi ha cinc fonts, que brollen entre 25°C i 35°C, d’aigües sulfurososòdiques amb gas Porten sulfur sòdic, sulfats i bicarbonats
Santa Eulàlia
Raval
Raval del municipi de Begues (Baix Llobregat), al N del poble, al peu del turó (405 m) que corona la capella de Santa Eulàlia.
L’edifici, document al segle XVIII, és de planta rectangular, la porta és amb llinda i la coberta, de fusta, de doble vessant Hi ha un senzill retaule, de la fi del segle XIX, dedicat a santa Eulàlia A l’octubre del 2018 s’inaguraren les obres de restauració de la capella
Sant Adjutori
![](/sites/default/files/media/FOTO/A006997.jpg)
Vista de l’església de Sant Adjutori de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Església
Nom modern de l’antiga església de Santa Maria de Gausac
(on era venerada la Mare de Déu del Bosc
, que donà igualment nom a l’església), dins el municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), a la vall de Gausac o de Sant Medir.
És una església romànica de planta circular, i formà part d’una residència de repòs dels abats de Sant Cugat
Santa Coloma de Cervelló
Santa Coloma de Cervelló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, estès a la dreta del Llobregat, entre les rieres de la Mallorquina, al N, i de Can Solé, al S.
Situació i presentació El Llobregat fa de termenal a llevant amb els termes de Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí El municipi comprèn una part plana, propera al riu, extensament conreada, i una part més accidentada a ponent Montpedrós o muntanya de Sant Antoni 304 m, que donà nom antigament al terme Santa Coloma de Montpedrós, fita al NW amb Sant Vicenç dels Horts i amb Torrelles de Llobregat, i el Pi de Can Cartró 332 m, al SW, on conflueixen els termes de Santa Coloma, Torrelles, Sant Climent i Sant Boi de Llobregat El terme és drenat per diverses escorrenties de la serra tributàries…
Santa Agnès del Munt
Ermita
Antic ermitatge del massís de Sant Llorenç del Munt, dins el terme de Matadepera (Vallès Occidental), al vessant N de la Mola, a la canal de Santa Agnès, sota la cova del Drac.
Era un antic lloc per a donats, documentat des del 1341 Als s XIV i XV hi hagué donades femenines S'hi entrava per una portalada de pedra feta el 1595 l’església era mig sota la cova, mig feta amb obra dintre la cova hi ha una font, i al costat hi ha les mines de la casa dels ermitans, on visqué el 1651 el franciscà Bonaventura Gran i el 1720 l’ermità de Castellterçol Jaume Bellver El 1791 la imatge de la santa fou traslladada al monestir de Sant Llorenç del Munt, i el 1809 el lloc fou abandonat del tot
San Pablo
Ciutat
Ciutat del S de l’illa de Luzon, Filipines.
Centre comercial i industrial al S de l’illa Nus de comunicacions Seu episcopal
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina