Resultats de la cerca
Es mostren 9771 resultats
comtat de Pallars
Mapa del comtat de Pallars
© fototeca.cat
Geografia històrica
Territori català medieval situat a la conca alta de la Noguera Pallaresa entre la cresta del Pirineu i la comarca de la Pobla de Segur incloent les valls d’Àneu, Cardós i Ferrera, així com la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la vall del Flamisell.
Els comtes de Pallars primera dinastia El Pallars restà sotmès al domini sarraí dels primers temps de la invasió aràbiga fins al començament del s IX, en què els comtes de Tolosa, probablement Guillem I i el seu successor Bigó, n'iniciaren l’ocupació juntament amb la de la comarca ribagorçana Hom pensa que en aquest afer els comtes tolosans actuaren a iniciativa particular, fet que explicaria que Pallars-Ribagorça formessin aleshores una sola unitat administrativa restant mig segle units a Tolosa i que llurs comtes, sentint-se'n quasi sobirans, gosessin atorgar als monestirs de la regió uns…
els Quatre Camins
Sector o indret
Sector del municipi de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), a l’esquerra de la riera de Cervelló, vora la seva confluència amb el Llobregat, al punt d’unió de les carreteres de Barcelona a València i a Lleida i la que segueix el Llobregat per la dreta vers Sant Boi de Llobregat.
Purredó
Masia
Masia del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), fins el 1970 del de Sant Salvador de Toló.
Puimanyons
Despoblat
Despoblat (611 m alt.) del municipi de la Pobla de Segur (Pallars Jussà), a la dreta del Flamisell, a la seva confluència amb la Noguera Pallaresa.
La seva església Sant Jaume depenia de la parròquia de Toralla Al s XIX formà un municipi amb Serradell
Puigverd de Talarn
Puigverd de Talarn
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), al S del poble de Fígols de la Conca.
Formà un sol municipi amb Castissent al s XIX L’església Santa Anna depenia de la parròquia de Palau de Noguera Pertanyia a l’orde de Sant Joan comanda de Susterris
Puigmaçana
Caseria
Caseria del municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà), situat al N del terme.
Formà part de l’antic municipi de Mur
el Puig d’Esparreguera
Església
Església, romànica, de Santa Maria del Puig i antiga parròquia del municipi d’Esparreguera (Baix Llobregat), al N de la vila, al peu d’un tossal que domina, per l’esquerra, el Llobregat, a la sortida del congost del Cairat.
Prop seu hi ha la colònia Sedó, dita també el Puig de Montserrat
el Puig de Segur
Antic poble
Antic poble i església (Sant Miquel del Pui o del Puig) del municipi de la Pobla de Segur (Pallars Jussà), a l’esquerra del Flamisell, aigua avall del congost d’Erinyà.
Puigcerver
Poble
Poble del municipi de Senterada (Pallars Jussà), a la vall Fosca, al vessant occidental de la serra de Peracalç.
L’església Sant Salvador correspon a la parròquia de Senterada Pertanyia al marquesat de Pallars
Puigcercós
Poble
Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), a la dreta de la Noguera Pallaresa, que constitueix un enclavament entre els termes de Castell de Mur i Talarn, fins l’any 1972 del de Palau de Noguera.
La seva església parroquial de Sant Martí el campanar de la qual és una antiga torre de defensa depenia de la pabordia de Mur