Resultats de la cerca
Es mostren 3606 resultats
baronia de Rocacorba
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Rocacorba (Gironès).
Hom pot considerar-ne el primer titular Jofre de Rocabertí, senyor de Rocacorba, que la vengué el 1402 a Blanca Despou, senyora de la Sala de Sant Martí i muller de Pere Galceran de Cartellà En temps de llur neta Constança de Cartellà, el rei la donà 1474 a Francesc de Verntallat, però fou retornada al fill de Constança, Pere de Montagut i de Cartellà Dels Montagut passà als Vallgornera àlies Llunes i als Baldric
Rocacorba
Santa Maria de Rocacorba
JoMV
Antic poble
Antic poble del municipi de Canet d’Adri (Gironès), centrat per les ruïnes de l’antic castell de Rocacorba i per l’antiga església parroquial (Santa Maria), a 929 m alt., en un característic penyal, al vessant meridional del cim culminant del massís de Rocacorba, prop de la capçalera de la riera de Rocacorba, afluent per la dreta de la riera de Llémena dins el terme de Sant Gregori (és en part termenal de Sant Martí de Llémena i Canet d’Adri).
El castell, esmentat des del 1065, fou enfeudat pel rei als cavallers Rocacorba 1130, els quals el vengueren el 1168 als Hostoles esdevingué centre de la baronia de Rocacorba L’església de Santa Maria de Rocacorba és esmentada el 1161 inicialment fou l’església del castell En decaure aquest s XIV-XV fou transformada en santuari marià L’edifici actual, al qual hi ha adossada una albergueria, és obra del s XVIII hom hi venera la còpia de l’antiga imatge gòtica d’alabastre policromat de la Mare de Déu de la Pera, conservada al Museu Diocesà de Girona És un lloc molt visitat pels devots de les…
puig de Rocabruna
Muntanya
Contrafort (301 m alt.) oriental de la serra d’Ordal, que domina el pla del Llobregat, termenal dels municipis de Sant Vicenç dels Horts i Cervelló (Baix Llobregat).
el Perelló
El Perelló, a Vilablareix
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de Vilablareix (Gironès), cap efectiu del municipi, situat al NE del terme, al costat de la carretera de Girona a Santa Coloma de Farners, a la dreta del Güell.
Peradalta
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Martí de Llémena (Gironès), situat a l’esquerra de la riera de Llémena, aigua amunt de Llorà, al pla de Sant Joan.
Hi ha les esglésies de Sant Joan i de Sant Mer
Penedes
Veïnat
Veïnat disseminat del municipi de Llagostera (Gironès), al NE del terme, a la capçalera de la riera de Banyaloques.
L’antiga parròquia de Sant Hipòlit esdevingué sufragània de la de Llagostera Hi ha fonts d’aigües medicinals aigua de Penedes , bicarbonatada, càlcica i ferromanganosa Entre les diverses masies destaca can Llambí, que posseeix un dels principals patrimonis surers de la comarca
plana Pedrosa
Barri
Barri conurbat de tipus ciutat jardí de Sant Just Desvern (Baix Llobregat), situat al NW del nucli antic, que sorgí prop del camí de Vallvidrera.
La parcellació i urbanització del mas Pedrosa fou iniciada els anys vint i continuada vers el 1950
el Pedró
Barri
Barri mixt d’habitatges i indústria de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), a l’extrem NW del terme (Cornellà de Dalt), damunt l’antiga carretera de Cornellà a Fogars de Tordera.
La parròquia Sant Miquel i l’institut de segon ensenyament són centres d’activitats culturals
Pedret
L’antic hospital de Sant Llàtzer
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Raval
Raval de la ciutat de Girona, a la dreta de l’Onyar, enfront de la seva confluència amb el Ter, al vessant sud-oest de Montjuïc.
Es formà a la sortida de l’antic portal de Santa Maria o de França Documentat des del segle XII, el 1420 s’hi cobraven els drets de portes i pas de bestiar Des del segle XIV hi hagué la capella de Sant Jaume, al costat de l’hospital de lleprosos de Sant Llàtzer segle XII Hi ha també el santuari de la Mare de Déu del Pilar, que ja el 1528 era l’església del convent dels agustins i que, sobretot al segle XVII, fou centre d’atracció de la comarca A la segona meitat del segle XIX s’hi installà la fàbrica de paper continu L’Aurora