Resultats de la cerca

Travessa, parallel al Llobregat, els municipis de Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi i el Prat, i mor a llevant de l’estany de la Ricarda, on primerament abocava les aigües d’escolament Inaugurat el 1855, no fou acabat fins el 1885, amb un cabal real d’1,3 m 3 /s, que permetia el regatge de 1 200 ha quan el consum del canal de la Infanta, amb la presa, situada aigua amunt, ho permetia L’acabament del pantà de Sant Ponç, al Cardener i el complement, després del 1890, de l’aigua artesiana del delta han permès l’aprofitament regular de 3,75 m 3 /s que ja era el cabal teòric del…

Les restes El recinte sobirà, que s’alçava a la banda de ponent del conjunt fortificat, era el sector més desprotegit, ja que els altres costats quedaven salvaguardats per espadats naturals Una mu­ralla romànica segles XI-XII tanca el recinte sobirà i s’hi conserven les restes de la capella del castell, una construcció for­ça malmesa que cal datar al segle XIII Prop de la capella s’alça una massissa torre de planta trapezial segle XIII, construïda amb carreus similars als de la ca­pella Al recinte jussà es conserven vestigis d’edificacions destinades a habitatge Aquest recinte, que era l’…

Prop seu hi ha la colònia Sedó, dita també el Puig de Montserrat

Situació i presentació El terme municipal dels Torms, de 13,75 km 2 , es troba al sector de ponent de la comarca, a l’extrem occidental de la plataforma estructural garriguenca, a la vall mitjana de la riera de Juncosa o Vall Major Limita amb els termes del Soleràs i l’Albagés N, Juncosa NE i E, Bellaguarda S i la Granadella SW i W És un territori molt trencat, regulat per la construcció de bancals on s’estenen els conreus Només al NW hi ha claps de bosc Drenen les terres, a més de l’estreta vall de la riera de Juncosa, que voreja el poble dels Torms únic nucli de població del terme, la vall…

Fou aixecat al s XI, a molt poca distància, al nord-est d’un primitiu castell de Rosanes, dit des d’aleshores castell Vell de Rosanes Castellví de Rosanes, avui conegut per Castell de Sant Jaume, i que continuà essent el centre de la baronia baronia de Castellvell, fins que Martorell inicialment entitat feudatària del castell de Rosanes n'adquirí de fet la capitalitat

Situació i presentació El terme municipal de Bovera, de 31,12 km 2 , és situat a l’extrem sud-occidental de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre Limita al N, el NE i el NW amb el terme de la Granadella, i al S amb el de Flix Ribera d’Ebre El poble de Bovera és l’únic nucli de població del municipi Les aigües corren vers la conca de l’Ebre a través del riu de la Cana i formen algunes petites valls afluents de Bovera, de Negudes, de Rebolledes, Major i del Mas del Senyor, que davallen del sector boscós de la part del N del terme Al sector oest, la vall de Miarnau, desguassa les aigües a…

La geografia És constituïda per un planell inclinat cap al NW i enèrgicament dessecat que constitueix l’extrem meridional de la Depressió Central Catalana i, al N, per un sector de la plana d’Urgell Forma part del vessant esquerre de la conca del Segre, des de les serres que formen la divisòria d’aigües amb el Francolí serra la Llena, la més alta alt del Curull, 1025 m alt, continuada cap a l’W pels contraforts septentrionals del Montsant Tanmateix, en dos indrets la comarca ultrapassa aquesta línia divisòria d’aigües a la vall de Bovera, drenada pel riu de la Cana, afluent de l’Ebre per l’…

Situació i presentació El terme municipal de l’Albi, de 32,61 km 2 d’extensió, s’estén pel sector sud-oriental de la comarca, a la dreta del riu de Set que forma el límit sud-occidental, al peu de la serra de la Llena Els límits municipals són amb els termes de les Borges Blanques NW-N, Cervià de les Garrigues W, la Pobla de Cérvoles SW, el Vilosell S i Vinaixa E Tota la població s’agrupa a la vila de l’Albi En aquest municipi predomina el paisatge tabular de la plataforma garriguenca, formada per una gran massa de pudingues, i a l’extrem sud i sud-oriental s’alcen els contraforts de la serra…

Situació i presentació Limita al N amb Corbera de Llobregat i la Palma de Cervelló, a l’E amb Sant Vicenç dels Horts, al S amb Torrelles de Llobregat i amb Vallirana i a l’W amb Subirats i amb Gelida ambdós de l’Alt Penedès El municipi de Cervelló havia tingut una extensió de 29,6 km 2 , però l’any 1998 la Generalitat de Catalunya va aprovar la segregació de Cervelló del nou municipi de la Palma de Cervelló, de manera que el seu territori es va reduir aproximadament a uns 24,11 km 2 El terme de Cervelló és emplaçat damunt els contraforts orientals de les serres d’Ordal, prop del marge dret…